El fet que la flota pesquera vagi perdent professionals de manera inexorable perquè s'estimen més convertir-se en picapedrers constitueix un dels símbols més evidents de la invertebració econòmica que viu Mallorca. Els pagesos abandonen el camp, els pescadors deixen les xarxes, els ramaders cerquen millors mitjans de subsistència i, mentrestant, la pressió de les grues i el ciment amenacen de fer literalemnt irrespirable aquesta terra en el termini d'una sola generació. Les coses han arribat tan lluny que ni l'arribada d'un Govern de progrés fa concebre excessives esperances sobre la seva capacitat real de reordenar una realitat que cavalca desbordada sense saber ben bé on es dirigeix. En l'edició d'ahir publicàvem un informe econòmic de les Cambres de Comerç on queda palès que el creixement de les Balears (un 6'2 per cent) és el doble de la mitjana estatal. Però si a això afegim que aquí el sector primari cau en picat, veim que la pujada de la construcció i el turisme situa aquest creixement en gairebé el 7 per cent. Això, a aquesta altura del nostre desenvolupament, és quasi una bogeria. Cap on anam? Una illa com Mallorca, que té una extensió de cinquanta quilòmetres de badia a badia, està cada vegada més abocada a la dependència del formigó mentre encara no ha aconseguit reconduir el turisme de masses cap a la qualitat. Resta molta feina per endavant si volem compaginar el benestar econòmic i el progrés amb una societat equilibrada.