Segons quins temes no pareixen propis o adequats per a un
article periodístic. En realitat, podríem dir que es tracta de
temes gairebé tabú, refuats per la sensibilitat quotidiana, que ens
somouen massa com per a poder tractar-se en les pàgines de la
premsa, on el lector no espera trobar-se amb determinats grops,
malgrat les notícies del dia poden esser, ja de per si, força
dramàtiques, realment revoltants o degoûtantes, certament més que
cap comentari o article d'opinió.
Hi ha el cas llampant de la mort, o de la reflexió sobre la
mort. Sovint sovint, de forma ben espessa, ens trobam amb notes
necrològiques que indefectiblement ens commouen, si hem conegut el
seu protagonista. Però hem de reconèixer que són rares les
reflexions sobre la universalitat del fet. Segurament, en part, o
molt principalment "tot s'ha de dir", per la dificultat intrínseca
del tema, que tampoc no és de plaent tractament en cap
circumstància.
Si ens és difícil "i, de vegades, més aviat impossible, perquè
hem quedat com bloquejats" parlar de la descompareixença d'un amic
o d'un company, com podríem fer-ho de la repetició constant del
cas? De fet, a mesura que passen els anys, la corrua o teringa dels
que ens deixen es va incrementant d'una manera tan progressiva i
"tot i refuar-nos a caure dins la tragèdia spettacolosa o el
melodrama", tanmateix, la desfilada ens afecta de debò i seria del
tot absurd pretendre que la processó no va per nosaltres.
Una de les qüestions que ens planteja és si cal considerar-la en
termes d'unitat, d'una sola realitat que es repeteix, o de
pluralitat, d'una multiplicitat de realitats diferents. Diguem-ho
clarament: en certa manera la mort és totalment repetitiva i, per
tant, pot considerar-se sempre la mateixa, un fenomen que es dóna
sobre la totalitat d'éssers o d'individus de totes les espècies
vives. Però si els que la pateixen "més que l'experimenten, perquè
ningú no pot saber com s'experimenta la mort (si és que realment
pot experimentar-se)" són tots els éssers vivents, aleshores
podríem pensar també que no hi ha dues morts exactament iguals pel
fet que no hi ha dos individus exactament idèntics. En el cas de la
mort humana, o de les morts humanes, la temptació és massa forta
"malgrat no poder tenir-ne cap certitud absoluta" per a no
concloure que cada mort és un fet únic i d'alguna manera exclusiu,
que corona una vida també única i irrepetible. Si se'm permet
l'expressió, podríem dir que, des d'aquest punt de vista, a la
col·lecció d'ànimes que té el Totpoderós no n'hi ha cap ni una de
repetida.
Un altre aspecte és la perenne actualitat del tema, que és el
que realment ha motivat aquest article (com si encara ens pogués
venir de nou!). I en aquest sentit és no sols inevitable ans
absolutament necessari que els periòdics se n'ocupin pràcticament
cada dia. Junt amb el del naixement, junt amb el del miracle
constant de la reproducció de la vida, no hi ha tema que sigui de
més actualitat, per molt que ens desmoralitzi o ens
desconcerti.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.