Com a votant del PSM em sent un poc decebut, tant en l'àmbit local com en el balear. En aquest darrer terreny sembla que finalment s'ha imposat el sentit comú; a Santanyí, en canvi, ja no hi ha res a fer. Al PSM d'aquest desgraciat poble se li va presentar una oportunitat única i irrepetible: va tenir en les seves mans la possibilitat d'entrar dins la comissió de govern, fer-se càrrerc d'un parell de regidories, tenir un tinent de batle o, en tot cas, negociar diverses possibilitats, i tot això amb només dos regidors d'un total de tretze. Però no, no volgueren entrar en cap tipus de negociació, ni parlar-ne! Perquè l'objectiu principal era que Cosme Adrover no continuàs al capdavant de l'Ajuntament. Ara als tres regidors que sortiren elegits en la llista d'Adrover els ha faltat temps per capbussar-se de nou dins el PP, girant l'esquena a la persona a qui havien llepat un poc més avall durant vint anys, i que no és guapo això?
Au idò, objectiu complit, el vell és fora. Però, i ara què? Els dos regidors del PSM a l'oposició, molt digna... Tan digna que els electors l'han premiada restant-los un regidor. Em deman si el PSM ha actuat així pensant realment en el bé i el progrés del poble de Santanyí. Ja no sé què pensar, o les bones persones són totalment ineptes a l'hora de fer política, o el massoquisme té dimensions que m'eren del tot desconegudes. Del que estic segur és que tenim el que ens mereixem.
