Des que Maria Antònia Munar manifestà la seva intenció de controlar i governar en solitari en el Consell de Mallorca, s'obrí un front de tensió i de confrontació que no sempre es va saber explicar ni entendre correctament. Inicialment, el PSM adoptà una actitud amenaçant que qüestionà, fins i tot, la viabilitat del pacte de govern a la Comunitat. D'aquella actitud desafiant se'n derivaren lectures crítiques i críptiques amb els nacionalistes d'esquerra, però sempre des del respecte i des del compromís de qui ha lluitat aferrissadament a favor d'un marc general d'entesa, al marge dels interessos i de les perspectives partidistes.
L'actitud exigent del PSM i la seva voluntat de governar en el CIM era justa, perquè no s'hauria entès un Govern monocolor a Mallorca, però també altament arriscada, perquè UM podia esgrimir una excusa i rompre el pacte de progrés. Qüestionàrem l'amenaça i discutírem el mètode pactista del PSM. Tanmateix, ara és just reconèixer que l'estratègia ha donat els seus fruits: el PSM serà part del Govern de Mallorca, el Consell no es convertirà en feu de cap formació política.
Hem defensat un model de govern de consens i d'equilibri per a Mallorca, per la qual cosa seria incongruent que el Consell esdevingués l'única institució en la qual es governàs al marge de la cultura pactista. En aquest sentit, és menester lloar l'esforç cívic del PSM, sobretot perquè ha demostrat ser conseqüent i responsable amb el seu programa i, també, amb el seu electorat.
