Des d'aquestes línies, que tant han criticat l'organització prèvia i el desenvolupament de les obres de la Universíada, creim que és just reconèixer que les coses han sortit millor del que ens esperàvem. Certament, els atletes han pogut competir en unes condicions dignes, i les piscines, els camps i els aforaments es trobaven pràcticament acabats. La Universíada ha superat les expectatives catastrofistes.
Però aquest reconeixement no suposa un mèrit, sinó el compliment dels mínims. Vuit anys no han estat suficients per evitar les presses, les improvisacions i les alarmes del darrer moment, i això diu molt sobre la capacitat dels gestors i dels organitzadors.
D'altra banda, la Universíada ha tingut una repercussió mínima més enllà de Mallorca. Això, que ja se sabia per l'anonimat dels esportistes, ha contrastat amb la polèmica suscitada per la supressió del cant de «La Balanguera» a petició del protocol reial. Tampoc aquí les autoritats no han estat a l'altura de les circumstàncies: «La Balanguera» havia de sonar.
Però l'aspecte definitiu dels jocs són les instal·lacions. La Universíada ens deixa magnífics camps i piscines, que encara no sabem que han costat ni què costarà mantenir. Quan s'aclarin els dubtes del finançament i sapiguem fins a quin punt s'ha augmentat l'endeutament de l'Ajuntament de Palma estarem en condicions de dir si la Universíada ha valgut la pena o no.
