Després de Xesc Forteza

Però no s'hauria de confondre l'adhesió entusiasta "la dependència?" d'un públic nombrós a la figura de Xesc Forteza amb la demanda multitudinària d'un tipus de treatre que, amb ell, ha passat a la història, almenys en la forma amb què l'hem conegut.

El teatre de Xesc Forteza ja no era ben bé el dit teatre regional, sinó una derivació que, sense ell, hauria estat condemnada al fracàs més inapel·lable "al fracàs de públic, s'ha d'entendre. No es pot explicar «aquest» teatre sense el seu factor omnipresent. Qualsevol obra de Xesc Forteza sense Xesc Forteza està destinada a un públic reduïdíssim de local parroquial, al qual s'arrancarà alguna rialla més voluntariosa que no espontània. Quin actor mallorquí pot provocar un atac d'histèria col·lectiva just amb la seva aparició a l'escenari, abans de dir bon dia? I no és qüestió de ser millor o pitjor actor, és qüestió de ser o no ser en Xesc Forteza, amb el seu nas escalivat, la seva estructura òssia malavinent, la seva mirada innocentment insidiosa. Voler, no ja ancorar, sinó timonejar la mateixa barca seria condemnar-se a la fossilització immediata. El discurs de Xesc Forteza no pot transmetre res sense ell: era un discurs fet des d'ell mateix, per ell, per a ell, amb ell. I el teatre a Mallorca el millor que pot fer és donar per clausurada una etapa i mirar endavant, a la recerca d'una veu teatral pròpia i amb capacitat d'involucrar-se en el món d'avui. Ja hi ha moviments molt meritoris en aquesta direcció. El camí no el trobarem cercant la continuació a capítols tancats.