L a constitució dels nous ajuntaments a les Balears posa de manifest la indiscutible davallada del Partit Popular. Si ja és molt important l'adéu a la vara de Manacor i d'Alcúdia, veritables capdavanteres de Mallorca, si també és molt destacable la pèrdua de la ciutat d'Eivissa i les de Formentera, el que demostra de manera indiscutible aquesta baixada és que a Menorca els conservadors han estat esborrats del mapa. Allà no només han perdut el Consell Insular, sinó que són oposició a absolutament tots els ajuntaments en una de les derrotes més vergonyoses dels vint anys d'ajuntaments democràtics. És cert que a Mallorca (i fins i tot a Eivissa) el PP manté quotes importants de poder local, però tampoc no es pot oblidar que la majoria absoluta a Palma continua en mans dels jutges, ni tampoc que un destacat membre del Govern balear com Miquel Ramis no hagi pogut repetir com a batle alcudienc. Tot això fa pensar que aquest partit ha de seguir endavant amb la seva estratègia de renovació generacional si no vol que aquesta davallada s'intensifiqui en properes convocatòries. I això que el PP té sort perquè els seus opositors estan dividits i, a vegades (com a Alaró i a Maria) es barallen de manera quasi infantil. Però el nivell econòmic i la prosperitat que viu aquesta terra no quadra de cap de les maneres amb els resultats electorals, on els conservadors perden terreny i, per tant, no treuen profit del benestar que es respira a les cases. I això, per ells, és el més seriós avís.