Despús-ahir, Alan Michael, primer ministre de Gal·les, parlà de «devolució de sobirania» en l'acte de constitució del Parlament gal·lès, a Cardiff. Aquest acte, carregat de simbologia, coincidia amb el final de tres segles de dependència absoluta de la nació escocesa. Dijous es constituí a Edimburg el Parlament escocès, sorgit de les eleccions del passat 6 de maig, i Alex Salmond, líder del Partit Nacionalista Escocès (SNP) davant la reina del Regne Unit afirmà que l'objectiu del poble escocès és l'obtenció de la independència. Quan des de les nacions sense estat observam fites històriques d'aquesta índole, ens adonam que alguna cosa està canviant a l'Europa occidental i que es percep un procés de transformació dels vells estats. Els pobles i nacions als quals se'ls ha negat sobirania durant segles comencen a recuperar-la, perquè el corrent mateix de la història tendeix a premiar els que han estimat i defensat allò que és seu i allò que constitueix la seva identitat. L'Europa federal, plural i democràtica que s'ha volgut dissenyar des dels despatxos estatalistes, necessàriament havia d'acabar reconeixent la realitat i no limitar el seu disseny a un eslògan superficial i irreal. L'Europa del present i del futur és la que reconeix l'autodeterminació dels pobles i aquella que potencia la democràcia més directa i real. És, en definitiva, aquella que defensa les nacions sense estat i cerca camins de diàleg i de pau, especialment amb els que més repressió pateixen, com ara el poble kurd.