No som un aficionat a l'esport de masses ni d'elit, ni som un practicant obsessionat per l'exercici físic. Som, simplement, un mortal ciutadà de Palma que, de cop i volta, s'ha topat de nassos amb la Universíada. M'agraden, això sí, aquells esdeveniments que tenen a veure amb les il·lusions col·lectives. M'agrada participar-hi i m'agrada analitzar-los pel que tenen de suma d'implicacions individuals. Malauradament aquesta no és terra fèrtil per aquest tipus d'esdeveniments i quan, molt de tant en tant, n'apareix algun, solem entrar en estats d'angoixa, desolació palpable, desesperació saturadora i grans decepcions que acaben per fer pudor. Això és el que ha passat amb la Universíada. Aquest projecte, pensat en temps del batle Aguiló i el rector Batle, va ser concedit a aquesta ciutat el 1991 quan la febre olímpica i tot coincidint amb el canvi de majories a Cort. Dues legislatures de majoria absoluta del PP a l'Ajuntament de Palma i la complicitat financera que hauria d'haver existit amb el Consell Superior d'Esports des del 1995 no han servit per engrescar la ciutadania en un projecte que en els seus inicis volia ser, a més, cívic. No és hora, avui, d'afegir al banyat de tants i tants de retards acumulats aquests mesos, ni de confiar en miracles, ni de plànyer els problemes pressupostaris, ni d'esperar homologacions de darrera hora, ni d'escandalitzar-se per la dimissió (amagada) del director artístic de la inauguració just tres dies abans de la cerimònia, però sí que encara és hora de retreure el mal moral que s'ha fet a la col·lectivitat de Palma.
Per tal que la Universíada sigui un esdeveniment de tothom no basta a penjar banderoles, ni publicar anuncis a tota plana que conviden al somni, ni és de bon gust recordar les infraestructures esportives que romandran per a la ciutat. Per fer que l'esdeveniment fos de tothom calia implicar la ciutadania a través de la multitud d'associacions cíviques que viuen a la ciutat, algunes de les quals el PP maneja amb suma habilitat. En la ment de tothom està com visqueren els barcelonins la seva olimpíada i el rèdit electoral que encara li treu el PSC i que li traurà Pascual Maragall. Ja sé que no és comparable, no és pressupostàriament comparable, però sí que dóna la mesura sobre l'alegria contagiosa en què es viuen les coses si s'hi implica la ciutadania. Aquests dies el batle electe de Palma ha manifestat, entre recurs i recurs, la molta il·lusió que li fa inaugurar la Universíada. Aquí tenim la prova definitiva del desinterès ciutadà. El president del Patronat organitzador no fa una crida a la il·lusió col·lectiva, sinó que ens parla de les seves ànsies privades. Així és Fageda, amic de la festa, el viatge i el foc d'artifici, incapaç "com a president de la ciutat" de compartir amb els mortals habitants alguna cosa que no sigui passatgera. Així i tot, he de desitjar sort als atletes, merescut descans als treballadors i voluntaris i paciència als palmesans. La ciutat és innocent en tot aquest desgavell.
