Quan el nou ministre Pimentel recorda que les prejubilacions són una bona fórmula per a situacions d'emergència, assenyala un dels bonys més expressius d'una malaltia que sol presentar-se en èpoques d'excessos en l'aplicació de qualsevol doctrina política i econòmica. Un liberalisme tan furiós com aquest del qual ara som víctimes forçosament havia de coincidir en el temps amb uns mals que no tardarien a donar tota una variada simptomatologia. I així podem veure treballadors de cinquanta-cinc anys gaudint de jubilacions avançades: són treballadors d'empreses que després esbomben impúdicament uns beneficis que maregen el simple contribuent. És una obscenitat aconseguir aquests beneficis i jubilar, alhora, persones de cinquanta-i-busques d'anys..., que cobraran una part de les seves retribucions en doblers públics. Perquè encara s'entengui millor: entre tots pagam jubilacions avançades a treballadors d'empreses que obtenen grans beneficis. És això crear riquesa? Si és això, estam segurs que volem ser rics, rics d'aquesta manera? Potser no n'hi ha d'altra?

El cas és que els qui pensàvem "ara ja no pensam res" que la funció de la riquesa era impulsar el desenvolupament de les societats, ens trobam de cop i volta en un off-side inclement. Altrament dit, no s'entén res. O no entenem res. Per exemple, vas a una caixa d'estalvis i et pots trobar que has de fer cua un quart d'hora, vint minuts "excepcionalment, més i tot", mentre contemples els treballadors traient el fetge, treballant a tota pastilla. Aquests treuen el fetge, i nosaltres donam el nostre temps a l'entitat, mentre una part dels nostres impostos completen la paga dels seus prejubilats. I saps que puntualment l'entitat darà comptes dels beneficis, infal·liblement més espectaculars que el millor espectacle pirotècnic imaginat per un Rodríguez en efervescent deliri. Per què volen aquests beneficis, si una de les principals finalitats de la riquesa és crear feina per al major nombre de persones possible? Et diuen que crear feina posa en perill el creixement. Ergo, es tracta de créixer... per què?

Les preguntes senzilles són pròpies d'ignorants, ja ho sé, però no et fïis massa de les persones que hi donen respostes incomprensibles.