La sequera té mala fama, perquè causa molts de perjudicis. A molts de sementers no s'hi han duit les segadores i, en el seu lloc, s'hi han amollat les ovelles. Però la sequera també du beneficis, que la fa indulgent dins la seva severitat. Per exemple, la fruita. Enguany és un d'aquests anys en què una persona gaudeix de menjar fruita. Les cireres superen les de qualsevol anyada que recordi un servidor. El plaer de menjar-ne comença per la vista, pel color, que obre unes perspectives sucoses, de dolcesa subtil, de carnositat consistent. I què diríeu, enguany, dels albercocs? Tots recordam anys passats, quan, amb una galta groguenca i l'altra encara verda, l'albercoc ja allotjava el corc. Hi ha hagut temporades en què els pagesos et deien que podies buidar els albercoquers i encara els feies un favor. Enguany l'albercoc ha vengut sa i gustós, fos quina fos la seva classe. Però la fruita que ha comparegut en el zenit de la seva glòria és la figa flor "també de la casta que sigui. N'hi ha hagut "n'hi ha" moltes i bones. Un paner de figa-flors oloroses, cruiades, amb el coll corbat pel pes de la fruita, amb una gamma de colors que va del roig anglès fins als morats de setmana santa, constitueix un dels millors tresors que pugui oferir la naturalesa. Hi ha persones que només se'n mengen la carn "una obra d'argenteria afiligranada", però és més natural menjar-se'n també la pell. Menjar una figa-flor, al cim de la primavera madura, és un fet que té contenguts de ritual que alguns "Dones enamorades" han erotitzat amb més o menys fortuna. No és menester fer-ho per comprendre que és una manera molt agradable d'honorar les deesses de l'amor i de la fecunditat. Hi ha moments de comunió tan intensa amb la natura o amb les persones que sents que et recorre un eco d'immortalitat. Una figa-flor menjada una setmnana abans del solstici propicia aquests moments. La figuera és l'arbre més agraït del nostre país: la seva ombra obscura, fresca, espessa, no admet comparació amb cap altra ombra d'estiu. Es conforma amb una mica de guaret. I dóna bona menja a persones i animals. Deu ser per això que n'hem arrebassades a milers: és clar, a plaça també s'hi venen figues. D'una insípida vulgaritat, d'una fador irremeiable. Ara, esperem els melons.