Un va a l'aeroport per agafar un vol i, com ja sabem tots, no surt quan toca. Resulta que no són els pilots, ni Aena, sinó que és una vaga encoberta dels controladors. El que podria semblar un caos resulta que és una cosa organitzada.

Aquesta constatació subratlla el que molts sospitam de fa temps: a Mallorca, res no és el que sembla.
La primera indicació que cal anar amb pipella és que acceptem l'explicació que és «una vaga encoberta». Pensam fins i tot que és raonable. Potser perquè hem sentit moltes explicacions com aquesta durant les darreres dècades a les Illes, encara que es referissin a altres temes.

Però de qui encobreixen la vaga, si és que en fan? I per què la fan encoberta si les normes de seguretat es boten amb la regularitat que s'ha insinuat? De qui volen amagar el fet que pressionen per millorar les condicions de feina a la torre de control? O, més alarmant, de qui amaguen que es preocupin per la seguretat dels passatgers? Ho volen amagar dels sis mil turistes que l'altre dia dormien a l'aeroport?

No ho sabrem mai. I no ens preocuparem gaire. Però la incongruència apunta a una tendència que sí que ens hauria de preocupar.
Ens hem avesat a viure en un equilibri incòmode entre l'eficàcia de les explicacions clares i les intencions declarades, i la comoditat despreocupada dels que accepten que tot el que contemplam és, en realitat, una altra cosa encoberta. Són dues formes de veure el món i d'actuar que són ben vàlides però no massa compatibles. L'equilibri, però, és la clau. Si arribam a projectar la nostra manera d'interpretar els negocis i la política del nostre entorn més immediat sobre assumptes que més ens convendria que fossin del tot clares, acabarem dins un pou d'indiferència.

Una vaga encoberta és nou, però n'hem sentit parlar molt, per exemple, d'urbanitzacions encobertes. Els projectes que han rebut aquest qualificatiu inclouen els projectes de golf, els projectes de balnearis... fins i tot hi va haver aquella infinitat de projectes declarats d'interès social, centres artesanals, restaurants. Molts eren negocis encoberts que, per alguna raó que deuen conèixer els seus promotors, no es podien anomenar per aquest nom.

Algunes de les lleis que hem creat també s'han qualificat com a enganyoses. Fins a l'extrem de les DOT, que per uns desqualificaven i protegien tota l'illa i per altres eren una fórmula per acabar de vendre la casa. Les DOT no eren les DOT, sinó una altra cosa disfressada.

El resultat d'aquesta manera de fer política i de fer negocis és la indiferència i el cinisme dels que veuen que no poden incidir sobre el seu entorn ni amb la seva opinió ni amb el seu vot.

Per posar fi a aquesta plaga, s'agrairia que els polítics que negocien el seu futur a les institucions parlassin clar.

Si continuam així el Mallorca podria resultar no ser el que sembla, i la Universíada ser una tapadora per no sé quins negocis.

És hora de donar guerra a les bubotes i no de criar-ne més.