Allò més suculent de les eleccions no és el recompte, ni els resultats, sinó l'anàlisi posterior dels partits i de l'opinió pública. Per ventura, també valdria la pena tenir en compte un altre element, no massa ponderat per cert, com és ara la forma com es gestiona i especula amb els primers resultats, sobretot per part de qui detenta el poder. Un comentari sobre allò que passà el passat diumenge a vespre podria ser sucós i punyent, però, certament, no val la pena insistir en un aspecte que deixà amb «el cul a l'aire» els estrategues mediàtics del govern en funcions. És una llàstima que quan es perd i es juga a casa, hom legitimi la manipulació del marcador amb en un intent agònic d'incidir sobre l'opinió pública, però, sobretot, en l'opinió publicada. Tanmateix, aquells succeïts van ser només l'inici d'una transició, encara no acabada, d'un canvi de govern que és a punt de confirmar-se, d'una nova forma de governar que haurà de servir per enterrar, definitivament, un model obsolet i gastat. Jaume Matas podria tornar ser president del Govern Balear, però, com molt bé sap ell mateix, mai no podria tornar repetir el model que ha fet servir fins el passat 12 de juny. La primera conclusió, doncs, és clara. L'improbable pacte PP-UM possibilitaria la gestió a Matas, però Maria Antònia Munar proposaria el model polític i en controlaria la gestió. L'executiva del Partit Popular ja s'ha manifestat, almenys en part, i acceptaria la incorporació d'Unió Mallorquina al seu projecte de govern, però no estan disposats a acceptar ser segon plat de Maria Antònia Munar. El PP defensa la dignitat política, com ha de ser, i no s'estan disposats a claudicar i a ser víctimes del peatge que els podria imposar UM.
Per altra banda, els anomenats integrants del Pacte de Progrés també han fet les seves respectives lectures dels resultats. En alguns casos, com ara el PSM, amb un llenguatge no verbal prou clar. Després del PP, han estat els grans perdedors d'aquestes eleccions, en benefici d'UM. No obstant això, l'interrogant sobre el futur de governabilitat de la comunitat ha impedit aprofundir en els resultats electorals i els diversos grups s'han apressat a socialitzar l'interès mutu. Vençut i derrotat el PP a les urnes, ara es tracta de derrotar-lo, també, en el terreny de l'estratègia. Mentre molts pensen que l'objectiu primordial és convèncer Maria Antònia Munar, per ventura no s'adonen que, almenys fins ara, Maria Antònia Munar ha mantengut una línia clara i una gestió indiscutible com element de cohesió del Pacte. Munar serà temptada pel PP, però difícilment optarà per traïcionar un col·lectiu que ha resistit els embats del PP. El principal objectiu dels partits progressistes hauria de ser, sobretot, oferir una alternativa de govern, un projecte polític creïble i esperançador, suficientment valent, agressiu i ponderat alhora. Amb els resultats a la mà, valdria la pena oferir als ciutadans de les Balears un projecte que ningú no va ser capaç de transmetre durant la campanya electoral.
