Les característiques que destaquen de les passades elecccions al
Principat són: l'estancament del PP, el retrocés de CiU, el
creixement d'ERC, la consolidació municipal del PSC i el
manteniment d'Iniciativa per Catalunya, malgrat una bossa
significativa de vot anguitista.
Aquests resultats han estat, probablement, els més sorprenents
de tot l'Estat, i m'agradaria esbrinar les causes del comportament
dels electors perquè coincideixen amb velles intuïcions que fins
ara no havia vist confirmades.
Si començam pel PP, crec que totes les anàlisis del seu
estancament són errònies. Els diputats que ara té el PP són el
fruit de les magnífiques campanyes espanyolistes d'Alejo Vidal
Quadras. En tots els debats deia que ell era l'únic espanyol
espanyolista entre els líders polítics de tots els partits. Ho
defensava i ho demostrava amb gràcia i vehemència. Va captar per al
PP tot el vot nacional-espanyolista de Catalunya, però, al mateix
temps, va crear un enorme rebuig en la resta de l'electorat. D'això
se'n diu tocar sostre. Els ciutadans, després de sentir les
proclames de Vidal Quadras, es feien dels seus o passaven a militar
a l'anti-PP. Va deixar el partit sense coixí, sense aquesta zona
neutra d'electors, moderadament simpatitzants que et voten alguna
vegada i alguna no. El PP, amb el discurs lingüísticament agressiu
i nacionalment rabiós, va arreplegar tot quant hi havia a prop,
però va deixar cremades les bardisses: per això està estancat i és
difícil que torni a créixer. Aquí, a les Illes, l'estratègia ha
estat, també, aquella que va inventar Vidal Quadras, però els
resultats no han estat bons. El temps dirà si, aquí, el PP també ha
sembrat de sal tots els camps pròxims.
El comportament del vot de CiU s'explica, per analogia, amb el
del PSOE felipista: l'electorat actua amb el pistó retardat. Quan
un partit de govern està esgotat i ja no fa res que no sigui la
reiteració o l'enfangament, l'electorat espera, per castigar-lo,
una o dues convocatòries més. Només el 9 nou de Girona ha donat
tres raons convincents del retrocés del pujolisme: s'ha aliat amb
el PP, ho ha fet per un preu ridícul i ho ha venut com si fos un
èxit. Abans s'havia aliat amb el PSOE amb resultat i màrqueting
semblants, però, fins ara, no li han passat factura.
ERC ha comès tants errors com ha pogut i el principal va ser
votar contra la Llei del Català, però aquests errors no han estat
suficients per espantar el votant nacionalista que fugia, amb
decisió, de CiU.
La consolidació municipal del PSC s'explica perquè ha dedicat
els seus millors homes a la gestió dels municipis i, per això, la
gent no l'identifica amb la ferum del PSOE.
El manteniment d'Iniciativa per Catalunya només mostra com és de
difícil que s'enfonsi un partit històric. Malgrat l'escissió
anguitista, «el partit» ha resistit i resistirà. Com, si no, han
aguantat els vells partits comunistes a l'Europa occidental? La
inèrcia i la tradició són més fèrtils que les idees.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.