És cert que hi ha derrotes que tenen totes les característiques d'una gran victòria, com deia Montaigne, derrotes que clausuren una lluita en la qual s'han posat en joc noblesa, estratègia, coratge... La derrota del PP al Parlament no és d'aquestes: al contrari, en la seva lluita s'han pogut detectar actituds i estratagemes que repugnen pel que tenen d'explícit, però, sobretot, d'implícit. Des que el senyor Jaume Matas i Palou va accedir a la presidència del Govern d'aquesta província, alguns comentaristes "sobretot des d'aquest diari, s'ha de dir amb una mica d'orgull" varen poder observar que en la seva política hi havia gèrmens del que s'entén per valencianització. Aquest procés no és més perillós perquè retardi la normalització cultural del país, sinó perquè divideix perillosament una societat. Una societat sempre estarà dividida per idearis i per interessos, com és natural, però és lamentable que s'hi creïn cismes irreparables, que s'hi introdueixin artificialment motius de crispació i de recel, més incontrolables com més irracionals. S'ha jugat a fons, fins a tall de mànec, s'ha cercat l'enfrontament amb els representants de qualsevol institució o entitat disposades a seguir per un camí que el mateix Gabriel Cañellas havia procurat no obstacularitzar. Què es pretenia? Tal vegada anar a la recerca desesperada del placet d'amplis sectors de la societat, que finalment no han estat tan amplis? Tot allò que hi ha darrere les seves ambigües actituds de govern i la seva agressiva estratègia electoral "esburbadament grossera, a estones- sempre trobarà terrenys afemats, sens dubte, però fins i tot per als fems hi ha un límit: en excés, poden matar un arbre. Tot això i més fa de molt bon dir, ara, a la vista dels resultats, però ja fa temps, des de molt poques setmanes després d'haver estat designat el senyor Jaume Matas i Palou, ja es va alertar sobre el perill de valencianització de la província balear. Una de les columnes d'aquest edifici és que tot val, i per aquí s'ha trencat el projecte Matas. Però tot el que passa deixa empremta. La trista victòria del senyor Matas i Palou consisteix a haver deixat ferides de problemàtic guariment en el cos social d'aquest país. Hi ha un tipus de persones que poden fer mal encara que això les perjudiqui.