Vertigen i vergonya. Són les dues úniques paraules que em vénen al cap a la mala hora quan començ a escriure això. Mai en la vida no havíem assistit a una maniobra de retenció de dades tan visiblement orquestrada com la d'ahir vespre. «Ens estan marejant, perquè saben perfectament que han perdut», ens repetíem els companys de la premsa. Feia una hora que el Govern coneixia la derrota a l'Ajuntament de Formentera i l'ocultava i subministrava dades endarrerides. Patètic i vergonyós i estressant.
La descoordinació entre les paperetes que sortien de les urnes i els terminals del Consolat de la Mar era tan gran com la sincronia en què, per primera vegada en la història, havien entrat totes les illes, les Balears i les Pitiüses, les majors i les menors. El Partit Popular ha perdut la majoria absoluta a Mallorca, a Menorca, a Eivissa i a Formentera. Llàstima que a Cabrera, a la Dragonera i la Conillera no hi hagués convocats comicis. I els haguérem de sentir parlar d'«èxit i de satisfacció». Com durant tot el vespre, per no reconèixer la derrota. Quan eren ells, més que ningú, que havien plantejat les eleccions com un referèndum. I els referèndums es guanyen o es perden. No donen resultats «satisfactoris», per molt que s'analitzin les dades, es guanyen o es perden. Ningú, ningú més que els candidats del PP no havia repetit fins quedar sadolls que votar els altres era votar contra ells. Doncs, els altres han guanyat. I es passaren tot el vespre amagant dades i a la fi digueren que era satisfactori i que havien de pair les dades. Les dades no s'havien de pair. S'havien d'oferir d'hora.
Però tornem al costat positiu de la vetlada. Les Illes Balears s'han retrobat, senyors del PP. Al començament vostès tenien Malllorca i Eivissa i Formentera. Després perderen Mallorca, però conqueriren Menorca i es mantingueren a les Pitiüses. Ara, després de mai tenir-ho tot, ho han perdut tot. I no ho volen reconèixer. Aquelles dosis d'humilitat que eren d'esperar quan arribà el moment de donar la cara, brilla per la seva absència. Enmig del maremàgnum tecnològic de la Llonja i del Consolat, el regnat de Jaume Matas va acabar tal com havia estat, fidel a si mateix fins a la fi. Ordinadors que anaven endarrerits i supèrbia: «Podem estar molt satisfets». Els illencs també ho estam. El moment més històric del seu mandat es produí ahir, senyor Matas. Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera s'han retrobat.
