El fet que les votacions per al parlament europeu coincideixen amb les que feim per elegir el nostre batle salva els candidats europeus del que podria ser una humiliació: ja que anam al col·legi electoral, aprofitam per també tirar la papereta europea a l'urna. Si no haguéssim de votar el batle, segurament gairebé tots seríem a la platja i deixaríem en evidència que Europa no ens arriba al cor, almenys que no ens hi arriba tant com justificaria un pressupost tan sucós com el de la Comunitat Europea.

Però abans de dir que tots som culpables i que tot és degut a una falta de cultura democràtica, hem de mirar la cara dels candidats que es presenten per anar a Brussel·les. És un equip selecte que s'exposa a cobrar una pensió vitalícia d'uns quants centenars de milers de pessetes, a haver de fer molta feina, complir amb una setmana laboral que acaba dijous, digerir feixos i més feixos d'informes... Sens dubte, s'exposen a fer molta feina que molt pocs votants entenen ni poden avaluar. S'exposen al fet que mai no els entenguem, però tampoc no fan gaire per posar-hi remei. No és estrany que molts seríem a la platja si no fos que anam a votar el nostre batle i que de passada no ens costa res votar per a les europees.

Els nostres possibles representants europeus, si es pot dir que en tenim, són integrants d'una llista estatal, a Europa representen l'estat. Depèn de cada un i del seu equip si presenten iniciatives o fan feina per a una regió en concret.

El parlament europeu segurament és la cambra més poc representativa de la voluntat de l'electorat. Ja està que confiam en la bona voluntat i en el bon funcionament de les institucions europees, que els membres del parlament a Brussel·les tenen molt clar quins són els interessos comunitaris i individuals dels europeus... Però més enllà d'un consens forçat sobre la moneda única i la convergència econòmica, al carrer no hi ha informació sobre quin és el model europeu que ha de resoldre tots els problemes que els estats són incapaços de tractar.

Les declaracions del ministre de l'Interior francès de fa una setmana, que defensava l'Europa dels estats per sobre l'Europa de les nacions, és un dels comptadíssims comentaris que podrien servir per encetar un debat que no acaba d'arrancar.

Quina és la postura dels nostres candidats europeus sobre aquesta qüestió? Hauria de ser la principal qüestió de les eleccions europees. Com s'ha d'estructurar l'Europa del segle XXI, vaja, dels propers anys? Europa ha de continuar com l'Europa dels estats, que Chevénement diu que són l'única estructura que hem inventat que permet la convivència intercultural, interètnic... Els nostres candidats europeus estarien d'acord amb aquest plantejament? O estarien més d'acord amb una Europa basada en les nacions, les regions, les comarques...?

No ho sabem. I no ho sabrem mentre a les eleccions europees es continuïn votant llistes tancades que es confeccionen des de Madrid i que no representen tota la geografia de l'estat. Amb el sistema actual no sorgeix la pregunta de quina ha de ser l'estructura política d'Europa: ja està feta. Clar, tot seria que algun partit es definís i que defensàs les seves idees des de les seus locals, sense dependre de les declaracions de Madrid.

El debat europeu no ha començat. Votam uns parlamentaris, pagam uns pressuposts enomes, cobram subvencions, hem adquirit una etiqueta moderna, això ho sabem, però el concepte de l'Europa política encara és molt nebulós. Des de molts indrets s'ha creat una expectativa de grans avanços que es realitzaran gràcies a aquesta superburocràcia. Passen unes eleccions europees i unes altres i es consoliden els partits paneuropeus, però quines són les idees d'aquests partits envers el futur d'Europa? Són les mateixes que les del sr Chevénement?

La representació de les Balears a Europa no és contemplada en el sistema actual, i la de regions molt més grans és dificultosa. El sistema electoral europeu està dissenyat per excloure tots els partits que no siguin estatals.

Potser els nostres candidats a Europa haurien d'explicar quin és el nostre futur dins aquest bloc europeu així com està ara i fins a quin punt estan disposats a plantejar una reforma que ens doni una veu europea.