Durant la campanya electoral és quan menys es parla dels nostres problemes reals. És com si no hi hagués cap partit que s'atrevís a comprometre's a solucionar els assumptes més espinosos, i com si els discursos haguessin d'acabar sempre reduint-se a uns mínims de contingut, forçats per un tàcit pacte d'omissió. Si tu no dius res concret jo tampoc no en diré res i mantenim la credibilitat. És inevitable que així sigui. Seria més llastimós que els polítics es posassin a explicar-nos els seus plans impossibles per solucionar problemes que en molts casos ja no són a les seves mans, per raons de finançament del seu partit, i sobretot per una pèrdua de poder que una societat poc mobilitzada no pot frenar.