Per desgràcia, a la nostra comunitat encara es cometen els
errors que ja advertia Marshall l'any 1879: no incloure
correctament i econòmica, dins el desenvolupament, els béns
ambientals, i més encara menysprear el seu autèntic valor,
considerant-los massa sovint com a béns lliures.
No obstant això, ara més que mai es parla de medi ambient,
sostenibilitat, paisatge, ecologia, harmonia, espais naturals; fins
i tot se n'omplen la boca els que de més recursos naturals han
abusat i més entorn han destruït. I és que ara el medi ambient fa
vendre, tant políticament com crematísticament i particularment
interessa i menyspreant allò que pot fer minvar negoci. En
definitiva, que els béns ambientals només s'utilitzen com a factors
de producció i no gens com a actiu social.
En el dia mundial del medi ambient és el moment més oportú per
reflexionar sobre els conceptes ambientals, la seva gestió,
l'avaluació de la situació ambiental real actual, anàlisi i
prevenció per dur a terme un desenvolupament sostenible, mesures
correctores i factors que necessàriament han d'esser limitants a
segons quins tipus de creixement. Normalment, els responsables
polítics en aquestes matèries, cada any tal dia com aquest, ens
solen recordar els milions que han destinat al medi ambient, les
aïgues que s'han depurat, els arbres que s'han sembrat, les
publicacions i subvencions fetes i poca cosa més. En canvi, no es
fa referència ni reflexió a l'increment de sòl, d'aigua i d'energia
consumits, el desmesurat creixement de la construcció, l'argument
progressiu de saturació, la superació dels indicadors de capacitat
de càrrega i d'acollida, la pèrdua de la qualitat de vida, etc.
Des de la perspectiva econòmica el medi ambient reuneix
característiques de bé públic o bé de propietat comuna; és a dir,
un bé en el qual no existeix ni rivalitat ni exclusió en el consum,
que són les dues propietats fonamentals que caracteritzen els béns
públics. Per a l'economia convencial, el terme propietat comuna és
equivalent a la coneguda frase «Allò que és propietat de tots no és
propietat de ningú», i aquest concepte de bé lliure ha estat el
camí de la sobreexplotació del turisme i l'esgotament de recursos
naturals i ambientals. Cal recordar que l'economia convencional, en
base únicament a l'eficiència no té en compte els costs socials, és
a dir, les possibles externalitats, i no és just que qui generi una
externalitat negativa no hagi de pagar per això en un sistema de
mercat, a pesar del perjudici que causa; no obstant això qui paga
el cost de l'externalitat és la societat.
Quines són les mesures previstes per millorar el nostre medi
ambient? Tenim unes DOT massa afavorides dels interessos sectorials
que no fan possible un desenvolupament sostenible; una Llei General
Turística d'efectes més negatius que les lleis i decrets anteriors
i un POOT que no ha servit per a res.
Però sí és ben cert que al carrer tenim el millor indicador de
sobresaturació i d'insostenibilitat, ben real i no gens teòric, un
autèntic fet consumat. Són els propis residents de dret els que ja
noten d'una manera directa, i en molts de fets de la vida
quotidiana, una sensació d'ofegor i de pèrdua de qualitat de vida.
Des de fa just dos anys els ciutadans de les Illes Balears
manifesten ja d'una manera alarmant les incomoditats sofertes en
els mesos d'estiu. Fa més vessa que plaer sortir a la carretera,
anar a la platja o a altres llocs d'oci i entreteniment. S'ha
passat de la visió que abans hi havia de l'estacionalitat com a
greu handicap i desavantatge a veure-la com oxigenació i salvació
tamporal, és a dir, descans de l'estrès turístic, ja que si fos tot
l'any igual, no es podria resistir. S'està passant de veure el
turisme amb indiferència a veure'l com a competidor que minva els
béns ambientals que necessita el resident de dret per satisfer les
condicions mínimes d'una digna qualitat de vida.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.