Un cap de setmana de plaer

03/06/99 0:00

Te n'anaves amb tota la il·lusió d'aquest món, un viatge de plaer sempre és un motiu excel·lent per desconnectar de tots els maldecaps que quotidianament ens persegueixen. I ni que sigui per un cap de setmana, sortir fora de Mallorca injecta nova vitalitat i reforça les ganes de continuar amb les tasques de cada dia. A fi de poder aprofitar el temps de què disposaves, havies pres un bitllet d'avió per a divendres horabaixa, gairebé no tendries ni temps per dinar, però el dejuni, si és per una bona causa, bé s'ho val. La maleta per dos dies i mig, l'equipatge era escàs, però una muda sempre és necessària, i més quan el pla del viatge és aprofitar tota l'oferta cultural barcelonina: teatre divendres vespre mateix; concert, dissabte; i exposicions i tot allò que el temps donàs de si i els peus resistissin, l'havies deixada feta el vespre de dijous, només et mancava agafar el raspall de dents, canviar-te de roba i partir cap a l'aeroport. A la bossa, el darrer moment, hi havies posat un llibre, per allò que sempre fa companyia durant el vol. El que no sabies era que tan magret com l'havies agafat, perquè no pesàs gaire, no en tendries ni per a l'aeroport de Palma... Però tu, això, no ho sabies i només frisaves que el vol a Barcelona passàs aviat per poder retrobar-t'hi amb els amics, amb els quals havies de compartir aquests «gairebé» tres dies.

Al mostrador de la companyia amb què viatjaves t'informaren que el vol duia un poc de retard: problemes tècnics, et varen dir. És clar que a tu, això dels problemes tècnics no et deia res. La qüestió clara i llampant era que no arribaries a l'hora prevista. Aleshores, però, ni se't va ocórrer que el pla del cap de setmana, tan minuciosament pensat i programat, podia veure's alterat. Ni se't va passar pel cap que el teatre del vespre perillava. Un problema tècnic, als aeroports, es resol en un tres i no res, així que al cafè de la terminal et prengueres un sandvitx i un cafè amb llet i agafares el llibre per entretenir-te una mica, encara que la lectura sovint es veia interrompuda perquè alçaves els ulls per prestar més atenció a la megafonia, per si anunciaven el teu vol. Però res. Començaves a impacientar-te, així que anares cap a la porta d'embarcament. Allà, trobares els «col·legues» de vol que, com tu, estaven desinformats i uns als altres s'havien anat encalentint. Amb tot, cap de vosaltres sospitava la vertadera magnitud del «problema tècnic»: quatre hores després, la megafonia informava que amb la targeta d'embarcament podíeu passar a recollir un migrat sopar per a ocasions d'urgència. Però de quan partiríeu, ningú no en va fer menció. Als teus amics, els havies pogut localitzar gràcies al mòbil "gran invent per a moments com aquest"; del teatre ja te n'havies oblidat; i el llibre... l'havies acabat feia estona.

Diumenge horabaixa anares al mostrador de reclamacions, ja t'hi coneixien. T'acomiadares jurant-los que mai més tornaries a viatjar amb aquella companyia aèria ni amb cap altra. El vespre, ni un bany comme il faut ni la suavitat del llit no aconseguiren que et dormissis profundament, estaves pendent de la megafonia, no fos cosa que...