Va arribar, supòs que puntual, el senyor Aznar, es va passejar una estoneta pel Born i va fer un míting, d'aquells de pinyol vermell, en què va criticar els socialistes espanyols per pactar amb els enemics de les Illes Balears i d'Espanya. És fotut que hagi de ser una persona de Valladolid qui digui als mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers qui són els nostres enemics. Perquè que el PP és el màxim representant del nacionalisme espanyol pocs ho dubtàvem, que s'ompli la boca parlant d'Espanya i criticant l'altre gran partit espanyol per un comportament poc nacional (nacionalista) per pactar amb Esquerra Republicana de Catalunya era previsible. És el discurs de qui diu no ser nacionalista, perquè no li cal aquest acte d'afirmació, i a la vegada lluita desesperadament i descaradament per mantenir l'estatus quo que permet la progressiva assimilació de les nacions d'arrel no castellana que encara malviuen dins l'estat. És el toc d'atenció nacionalista perquè els col·laboradors en aquesta causa genocida d'identitats no es desviïn del camí marcat. Res de nou. El que sí constitueix una certa novetat és l'autoritat autoatorgada per dir qui són els enemics de les Balears, és a dir, que des de fora vengueren i els ulls ens obrigueren, com si diguéssim. Nosaltres, pobres ànimes en pena, incapaços de temer-nos de qui ens vol bé i qui ens vol mal, hem de menester que un castellà amb tota la prepotència que els caracteritza vingui a ultramar a enarborar el fantasma català. És la història de sempre, un de Valladolid sap perfectament i està legitimat per dir qui són els enemics de Balears, en canvi, un de Barcelona només ens engana i ens menja el cap amb idees falses perquè és una persona dolenta per definició. L'imperialisme català ens ataca! Tot plegat, dóna peu a la caricatura fàcil; tanmateix, la situació no és per fer bromes. El mallorquinisme, supòs que pel seu excessiu lligam amb la gent de cultura, ha tingut una desmesurada vocació catalanista; i això ha estat aprofitat pels nacionalistes espanyols i els seus agents locals per anar inoculant anticossos contra el nostre procés de reconstrucció nacional. Els nacionalistes de les Balears hem passat així a tenir la imatge popular d'uns agents venuts als catalans; i aquesta imatge de funcionament identitari. No hem de confondre crítica amb autoodi, es tracta de cercar les estratègies que facin més sòlid el nostre projecte polític, que ho facin més arrelat i compartit per la majoria dels nostres conciutadans. Diguem-ho sense embuts, per tradició i per ideologia és difícil d'acceptar que algú del Principat ens pugui comandar. Quan diem que les Illes Balears són la nostra nació política estam afirmant que la fidelitat suprema, que el subjecte del dret a l'autodeterminació, és aquest marc. Amb València i Catalunya compartim un dels béns més preuats que tenim com a col·lectivitat que és la llengua, i podem compartir una dimensió política però sempre en la mesura que així ho expressi el poble balear en l'ús del seu poder de lliure decisió. Fixem-nos doncs, que per un fidel amb la nostra història i pel plantejament democràtic del que solem farcir les nostres propostes no és acceptable que ningú de fora ens véngui a dir el que hem de fer o com ho hem de fer, ni és acceptable que ens digui amb qui hem d'anar alerta. Ningú ni de Barcelona, ni de Madrid, ni de Valladolid ens ha de venir a marcar el nostre camí. Reivindicam la nostra majoria d'edat, la nostra maduresa nacional, el nostre dret a triar el nostre futur (també a equivocar-nos), la nostra capacitat per construir aquest camí. No hem de menester cap Kosemari, com diu en Llorenç Capellà, que ens obri els ulls; la cosa és clara hi ha partits que són simples sucursals de Madrid, i n'hi ha que se deuen únicament i exclusivament a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Les anècdotes que es presten a les tergiversacions i a les mitges mentides, tot i que les hauríem d'evitar, no les hem de deixar de denunciar. Són el PP i el PSOE els venuts a fora. Els nacionalistes balears no hem de demanar permís a ningú per lluitar per tot allò que ens sembla just per al nostre país.