Un dels objectius dels escriptors de les perifèries és
aconseguir accedir als lectors situats més enllà dels límits dels
seus entorns propers i naturals. En aquest sentit, precisament per
ajudar els autors mallorquins a incorporar-se a un mercat que, en
teoria, li hauria de ser propici, però que es resisteix a acceptar
la diversitat dels marges i les bardisses, es va engegar el
projecte de l'Espai Mallorca a Barcelona, tutelat per CIM i els
gremis d'editors i galeristes, un lloc de trobada i de difusió dels
productes culturals, i també gastronòmics i artesans, que es
generen a l'illa i que difícilment troben un camí per fer arribar
les seves propostes al públic barceloní. La idea sembla, en
principi, útil i atractiva, un pont de connexió en una cultura
fragmentada que sovint ignora que moltes de les seves dolències són
el resultat de les seves pròpies actituds.
Dels meus darrers llibres se n'han fet magnífiques
presentacions, sempre realitzades per bons amics i en àmbits
gairebé familiars. Vaig tenir la temptació, humana i perdonable, a
la qual vaig sucumbir, de voler presentar el meu darrer poemari a
Barcelona, per a la qual cosa ens posàrem en contacte, el meu
editor i jo mateix, amb els responsables de la programació de
l'Espai, ara deu fer cosa de mig any. Fa tres o quatre mesos
fixàrem la data, un divendres 21, conscients que no era el millor
dia per a convocar els barcelonins, car molts d'ells abandonen la
ciutat per a gaudir del cap de setmana extramurs. Era l'únic dia,
però, que en Pere Bonet, el presentador, es podia desplaçar.
Un cop determinada la data, el primer problema era trobar un
introductor a la presentació, preferiblement un català a Catalunya.
A força de cercar, fruitaren unes gestions de Sebastià Alzamora amb
en Guillem Viladot, un poeta que sempre he admirat, però la dissort
volgué que quinze dies abans de l'esdeveniment en Viladot hagués de
ser ingressat en una clínica i declinàs escriure un text. Ell
mateix em digué que es trobava preocupat i desanimat davant
l'incert resultat de l'exploració que li havien de practicar.
En previsió de l'esclat que intuïa, vaig proposar als meus amics
la possibilitat de llogar, a temps parcial, un grapat de
prostitutes del Raval per fer de claca i omplir de colors del barri
l'espai, però la idea semblà extravagant i no va prosperar,
erròniament com es demostrà després.
La nit abans, la del dijous, havia assistit convidat al programa
del Canal 33 Avisa'ns quan arribi el 2000, en el qual es muntà una
part de la meva instal·lació Bon Mal Viatge i es donà notícia de la
convocatòria de l'endemà. He de dir que vaig rebre un tracte
exquisit i donaren a la meva obra un tractament immillorable. Però
de res no serví, perquè la realitat em col·locà en el meu lloc
exacte. A la presentació d'El seny del foll tan sols hi assistiren
les persones vingudes expressament de Mallorca, amics que em
volgueren acompanyar, com ja han fet tantes vegades en altres
indrets, amb una paciència només justificada per l'amistat. A més
de la comitiva mallorquina hi havia, a l'acte, sis espectadors
externs, persones d'edat que resultaren ser uns magnífics
professionals dels canapès, que menjaren de bona gana, abocats a
les safates amb blonda, i ho trobaren tot molt bo. Però ni una sola
persona, ni una hi assistí atreta per la convocatòria, ni per les
gestions de l'espai, ni per la curiositat envers els
perifèrics.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.