Comença avui la que molt possiblement serà la campanya electoral més encesa dels setze anys de l'autogovern balear. I és que després de tant de temps d'hegemonia del Partit Popular, l'oposició pensa que ha arribat l'hora del canvi. Basta veure les declaracions fetes ahir pels diferents líders polítics per entendre que no hi haurà treva: Matas és la diana tant per Maria Antònia Munar com pel conjunt de l'esquerra. Si durant aquests darrers mesos havíem viscut una precampanya fluixa i fins i tot freda, ahir quedà palès que era perquè tota la pólvora es guardava per a les dues setmanes d'esprint final. Perquè el cert és que han passat moltes coses a aquesta legislatura i ara a Jaume Matas li resta per tancar el tram més difícil dels seus quasi tres anys al capdavant del Consolat. Tots aniran contra ell. I aquest és el principal problema de governar en solitari: en el darrer moment tots els altres partits convergeixen en un objectiu comú d'enderrocar el que governa. A més, aquesta actitud de tanta confrontació pot tenir uns efectes posteriors, en el cas que el PP no aconsegueixi majoria absoluta. Una convergència de missatges de tots els partits que han constituït el Pacte de Progrés no és fruit de la casualitat, sinó d'una estratègia predeterminada que, malgrat la pluralitat de formacions, en realitat marca la bipolarització de la confrontació electoral. És, en realitat, la dinàmica que es marca a tota societat quan hi ha veritable sensació de canvi.