algo de nubes
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
26°

Una jornada particular

Dels mallorquins es té a fora una imatge estereotipada molt mala d'adesar. Toni Soler, malalt de tele, va fer un acudit «en mallorquí» lamentable. Un mallorquí entra en una farmàcia i pregunta si tenen sacarina. La gràcia de l'acudit rau en un malentès: el farmacèutic interpreta que el que vol saber el mallorquí és si tenen discos de Karina. Aquest jove, tan graciós que el troben, per ventura és dels que, volent"se mostrar fraternals, són d'un paternalisme patètic. Una flor no fa estiu, ben cert, però és una flor, i la majoria, a més, són de primavera. Pobre Toni Soler, ara no hauria de carregar per un acudit la culpa d'aquesta imatge esterotipada que es té de nosaltres, perquè la veritat és que són molts els mallorquins que s'hi donen. Hi ha molts de paisans nostres que no conceben altra manera de fer pàtria que no sigui fent el gorà, preferentment davant els externs. Quan sortim de Mallorca, tenim la sensació que només es recorden de nosaltres per un o altre episodi de pintoresquisme desmesurat, allò que en deim mallorquinades. Clar que ens agradaria més que se'ns conegués per Costa i Llobera, per Antoni Gelabert, per Miquel Capllonch. Però la veritat és que la cultura, com a vehicle de presentació, no ens ha funcionat gaire bé. De la mateixa manera, sembla que les accions polítiques exemplars, que n'hi deu haver, no han conegut tanta fortuna com els casos d'administració poc acurada dels doblers públics, les sortides de to d'alguns polítics o, fins i tot, la mateixa idiosincràsia de destacats personatges públics. Arriba a ser ofegant que la gent, quan surts de Mallorca, et parli del túnel de Sóller, de la defensa ardida dels nostres modismes, del Güell a Lluc a peu i d'altres excessos. Ara, i no per haver"me'n anat de Mallorca, sinó per gent que ha vengut de fora, he pogut comprovar que hem donat molt de material que ja han processat els habitants del món exterior. Allò que comenten, com qui conta característiques sorprenents de la vida d'algun país exòtic, és la gran festa «apolítica» dels parcel·listes il·legals, a la qual assistiren Joan Fageda com a batle i el tinent de batle Gaspar Oliver com a parcel·lista. Els diaris parlaren de tres mil persones i d'ambient distès. La flaire electoralista feia una mica de pudor. I s'hi varen pronunciar paraules d'esperança d'una solució favorable als interessos dels parcel·listes il·legals. Aquí quasi no n'hem fet cas, perquè estam immunitzats contra els efectes morals d'aquest tipus d'actuacions, tan dubtoses fins i tot en període preelectoral. Però, mirat des de fora i en fred, hem d'entendre que qualsevol persona es quedi atònita. Al final arribarà que s'establirà una certa sinonímia entre «mallorquí» i «mafiós»?

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.