D ivendres passat, vint-i-un de maig, el bisbe presidí la cloenda del Sínode, en una celebració eucarística a la Seu. Han estat més de quatre anys de reflexió, confrontació i diàleg en el si de l'Església, un temps d'autocrítica i de maduració. El Sínode s'ha realitzat en el context de consolidació d'una societat, com és ara la mallorquina, secularitzada i allunyada del llenguatge i dels valors clericals, però, també, en una societat que ha sofert grans canvis socials, econòmics i ideològics. Des de la societat civil, des del compromís diari amb el país, ens solidaritzam amb una Església que vol persistir en el seu compromís amb la gent, la terra, el país, la llengua i la cultura, i que vol acompanyar aquest poble en el procés d'enfortiment nacional. Ens sentim a prop de l'Església dels mallorquins, de l'Església que se sent solidària amb els valors del poble mallorquí, de l'Església popular i laica, de l'Església que expressa la seva fe en català i que al voltant d'aquesta parla hi dinamitza el fet cultural, de l'Església integradora, acollidora i dialogant amb totes les cultures; però, també, amb una Església compromesa amb els pobres i marginats. No obstant això, aquesta mateixa Església viu cada cop més allunyada de la realitat i manté una tendència a convertir-se en un reducte minoritari per a iniciats. Esperem que les «Constitucions Sinodals» no esdevenguin un document sectari, sinó un element de reflexió i de confrontació per a tota la comunitat, fins i tot per als no creients.