Ara fa seixanta anys Palma era una festa. Concretament els dies desset, devuit i denou va commemorar-se l'acabament de la Guerra Civil i la victòria de Franco. A l'esplanada d'enfront de la Seu s'instal·laren envelats en representació de les distintes províncies espanyoles, i les al·lotes de la Secció Femenina se'n feren un tip de ballar danses regionals. També hi va haver uns focs d'artifici espectaculars, mentre una instal·lació de bombetes enceses dibuixaven, amb lletres monumentals, enmig de la nit, l'eslògan de moda; és a dir, «Arriba España». La moguda havia començat el dia setze, amb els trasllat a Palma de la Mare de Déu de Lluc, així com de les de Cura, Artà, Pollença, Bonany, Alcúdia, Inca i Felanitx, que foren exposades al culte a diverses esglésies del centre de la ciutat. L'horabaixa del desset, hi ha haver una concentració de Verges a la Plaça d'Espanya i, des d'allà, s'inicià una processó de molta concurrència cap a la Seu. La presidia el bisbe Miralles, és clar. Bona part dels historiadors actuals malden per a demostrar-nos que aquest home va mantenir una actitud ètica al llarg del conflicte, i no cal ni dir que perden el temps en un esforç innecessari. Difícilment pot al·legar ignorància dels abusos comesos a Mallorca, qui es fa el sord per no sentir i el cec per no veure. De tota manera ja se n'ha parlat prou de la seva actitud davant la repressió com per a insistir en obvietats. Fet i fet la Guerra Civil a Mallorca ha generat un cabal de paperassa i ha estat analitzada des de punts de vista ben diversos. Precisament aquesta profusió de material fa més palesa la manca d'estudis concrets sobre la responsabilitat dels botifarres en la preparació del cop d'Estat i el posterior repartiment dels càrrecs de poder entre aquests i els militars. No deixa de cridar l'atenció la seva afiliació en massa a Falange, al cap i a la fi un moviment burgès. El batle de Palma i el president de la Diputació foren, entre el trenta-sis i el trenta-nou, botifarres. I el cap de Falange també. Això no obstant, tingueren cura de defugir, com a col·lectiu, qualsevol responsabilitat històrica, de manera que la seva participació en la governació de la Mallorca més sòrdida dels dos darrers segles ha quedat pràcticament esvaïda. El marquès de Zayas a la seva Historia de la Vieja Guardia de Baleares, publicada el cinquanta-cinc, relaciona un per un els noms de tots aquells falangistes de la Part Forana que ja estaven afiliats abans de l'aixecament militar. Curiosament ignora els de Palma. Potser els botifarres i l'alta burgesia ja havien decidit abdicar de les seves responsabilitats i encolomar a Falange el protagonisme exclusiu de la repressió? És molt possible. Josep Mascaró Pasarius publicà, en el dotzè volum de la seva Historia de Mallorca, la llista de paisans que es concentraren al pati de capitania, la nit del devuit de juliol, per a participar en el cop d'Estat. Tots ells sortiren, la matinada del dia denou, a patrullar, armats, pels carrers de Palma. Idò bé, sorprèn, de la llista esmentada, l'elevadíssim tant per cent de botifarres. No cal especificar noms, basta dir que tots els llinatges hi eren representats. És per això que trob a faltar un estudi sobre les motivacions concretes que impulsaren aquest grup social a prendre part, d'una manera tan directa, en una acció militar absolutament delictiva. Fet i fet, se'n vanagloriaren fins que Hitler començà a perdre poder. Aleshores marginaren el marquès de Zayas, un personatge cínic i sinistre, mancat d'intel·ligència com per a adonar-se que la història gairebé l'assenyalaria com el màxim responsable de la repressió. Però en els actes commemoratius de la victòria, d'ara tot just fa seixanta anys, hi eren tots. Se celebraren el maig a tot arreu d'Espanya. A partir de l'any següent, la commemoració oficial tindria lloc el primer d'abril. A més a més, aquest dia seria declarat el «Día de la Canción», perquè els responsables de cultura tenien una cantera rabiosa. L'any quaranta, sis mil escolars cantaren, a la plaça de Cort, Juventudes Españolas i Prietas las Filas. Aleshores érem un poble somort. En recordar fets com aquest, me'n faig creus de veure on hem arribat.