algo de nubes
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
32°

Pare vine quan vulguis... i surt com puguis

«No ens havien preparat per estar dins una ratera, crèiem que després d'haver-nos ensenyat un cop més el caramel no ens el tornarien a prendre...», la frase era una mostra, una petita mostra de desesperació i el subjecte que la deia podia ser qualsevol dels habitants de les nostres illes. El lloc, l'aeroport, el seient un banc dur i calent després d'hores d'espera.

La introducció és necessària per situar l'opinió de l'articulista enfront d'una situació que cada cop es torna més freqüent. La situació geogràfica de la nostra terra ens duu a valorar el transport de mercaderies i el de persones com un bé de primera necessitat i d'un valor inestimable. Per tot això, i ja és ben coneguda de tots vostès la meva opinió, els polítics han d'oferir solucions cada cop més imaginatives i fugir d'una idea de gestió que els acostaria a ser simplement uns gestors, ja tenim els funcionaris i treballadors públics per fer aquesta tasca. Mark Twain deia que primer s'havia de conèixer la realitat, per poder manipular-la o canviar-la, l'intent és clar. Els factors de distorsió produïts per l'augment de volum de la navegació aeronàutica també són un punt a tenir en compte dins el problema i s'ha d'incloure la problemàtica del transport en general per tal de trobar veritables solucions al caos aeri.

La finalitat d'agafar un avió és recórrer en el menor temps possible una distància i això molt de cops no és veritat, ja que amb una bona xarxa de comunicacions per ferrocarril i per carretera ens estalviam els temps d'espera i d'emprenyadura als aeroports. És a dir, falta una visió global del problema i es tracta de substituir vols que no són rendibles per línies de transport terrestre que puguin ser utilitzades amb garanties per als usuaris, així descongestionam les línies i l'espai aeri per tal de poder utilizar-lo en rutes on sigui imprescindible i tingui un caràcter clar d'aprofitament del servei. L'AVE entre Madrid i Barcelona i entre Madrid i València eliminarà molts de problemes a les companyies aèries, a causa de l'augment de possibilitats que donen a altres rutes, que així es convertirien en un bon servei públic, que, alhora, seria rendible per a les companyies que duguessin a terme el servei.

Fer compatible rendibilitt, d'una banda, i servei públic, d'altra, és el desafiament que tenen els polítics i demostrar-nos que la seva tasca és engrescar la societat, companyies de transport en aquest cas, per dur-les cap a la globalització del servei i donar a l'usuari la possibilitat d'optimitzar els recursos de manera adient per a la seva butxaca i per als diners públics.

No serveixen a l'habitant de les illes els criteris de rendibilitat, únicament, ja que l'ansietat que provoca el fet de sentir-se fermat dins el seu territori el duu a l'angoixa; el que vol és poder sortir cada cop que ho necessiti i així sentir-se part d'un tot que és l'Estat i no un indi de colònies.

El debat no és qui parla o quina bandera duim a les manifestacions, és com vivim, de quina manera podem progressar i què deixam a les generacions que ens vénen darrere que millori el que ens han deixat a tots nosaltres.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.