«No ens havien preparat per estar dins una ratera, crèiem que
després d'haver-nos ensenyat un cop més el caramel no ens el
tornarien a prendre...», la frase era una mostra, una petita mostra
de desesperació i el subjecte que la deia podia ser qualsevol dels
habitants de les nostres illes. El lloc, l'aeroport, el seient un
banc dur i calent després d'hores d'espera.
La introducció és necessària per situar l'opinió de
l'articulista enfront d'una situació que cada cop es torna més
freqüent. La situació geogràfica de la nostra terra ens duu a
valorar el transport de mercaderies i el de persones com un bé de
primera necessitat i d'un valor inestimable. Per tot això, i ja és
ben coneguda de tots vostès la meva opinió, els polítics han
d'oferir solucions cada cop més imaginatives i fugir d'una idea de
gestió que els acostaria a ser simplement uns gestors, ja tenim els
funcionaris i treballadors públics per fer aquesta tasca. Mark
Twain deia que primer s'havia de conèixer la realitat, per poder
manipular-la o canviar-la, l'intent és clar. Els factors de
distorsió produïts per l'augment de volum de la navegació
aeronàutica també són un punt a tenir en compte dins el problema i
s'ha d'incloure la problemàtica del transport en general per tal de
trobar veritables solucions al caos aeri.
La finalitat d'agafar un avió és recórrer en el menor temps
possible una distància i això molt de cops no és veritat, ja que
amb una bona xarxa de comunicacions per ferrocarril i per carretera
ens estalviam els temps d'espera i d'emprenyadura als aeroports. És
a dir, falta una visió global del problema i es tracta de
substituir vols que no són rendibles per línies de transport
terrestre que puguin ser utilitzades amb garanties per als usuaris,
així descongestionam les línies i l'espai aeri per tal de poder
utilizar-lo en rutes on sigui imprescindible i tingui un caràcter
clar d'aprofitament del servei. L'AVE entre Madrid i Barcelona i
entre Madrid i València eliminarà molts de problemes a les
companyies aèries, a causa de l'augment de possibilitats que donen
a altres rutes, que així es convertirien en un bon servei públic,
que, alhora, seria rendible per a les companyies que duguessin a
terme el servei.
Fer compatible rendibilitt, d'una banda, i servei públic,
d'altra, és el desafiament que tenen els polítics i demostrar-nos
que la seva tasca és engrescar la societat, companyies de transport
en aquest cas, per dur-les cap a la globalització del servei i
donar a l'usuari la possibilitat d'optimitzar els recursos de
manera adient per a la seva butxaca i per als diners públics.
No serveixen a l'habitant de les illes els criteris de
rendibilitat, únicament, ja que l'ansietat que provoca el fet de
sentir-se fermat dins el seu territori el duu a l'angoixa; el que
vol és poder sortir cada cop que ho necessiti i així sentir-se part
d'un tot que és l'Estat i no un indi de colònies.
El debat no és qui parla o quina bandera duim a les
manifestacions, és com vivim, de quina manera podem progressar i
què deixam a les generacions que ens vénen darrere que millori el
que ens han deixat a tots nosaltres.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.