algo de nubes
  • Màx: 34°
  • Mín: 27°
32°

Els guàrdies (alguns) contra el català

No gaire sovint, però amb més freqüència de la desitjable, tenim notícia d'incidents entre membres dels cossos de seguretat de l'estat i joves que responen a la seva escomesa en català. Fins ara les conseqüències que se'n deriven, de les disputes, són irrellevants, encara que poden deixar-ho d'ésser qualsevol dia, no endebades qui no respecta el dret dels mallorquins a fer ús de la llengua pròpia, és improbable que sàpiga respectar els altres drets democràtics de la ciutadania. Així que pot organitzar un conflicte d'ordre públic pel sol fet que una mosca li aterri en el nas. Però tornem al que dèiem. L'origen d'aquestes picabaralles rau en les males maneres amb què responen alguns guàrdies civils o policies nacionals a la gent que se'ls adreça en català. Quasi sempre els mitjans d'informació escrits se'n fan ressò, encara no en fan un seguiment escaient perquè al cap i a la fi es considera que no hi ha hagut víctimes. De manera que a la natural indignació que ens produeix, als lectors, una actitud tan grossera, per part dels funcionaris de l'Estat, sol seguir-se'n l'oblit. Potser la Delegació de Govern obre un expedient per a cada cas que es fa públic i en depura responsabilitats, tot i que passen els dies i mai no ens assabentam del resultat final de la investigació. Fet i fet sospitam que els expedients esmentats acaben a la paperera. És una manera de dir que acaben en no res, és clar, perquè l'Administració Pública sol arxivar fins i tot qualque cabell que li cau a la senyora de la neteja. Vulgues no vulgues, però, fa la impressió que hi tiren terra damunt. Així mateix, nosaltres, els ciutadans, afavorim el seu silenci. No volem afegir llenya al foc, i en el fons de la nostra consciència ens cercam excuses per a justificar la batussa, tals com «ben igual acabaven d'arribar de la Península» (en referència als policies) o «què els era respondre en castellà i deixar-se de punyetes» (en referència als joves). En realitat no feim altra cosa que no sigui girar el cap a l'altra banda per ignorar els fets. Però els fets hi són. I el problema continua viu. La carta que signava, dimecres passat, al Diari de Balears, el senyor Simó Xavier Casanova i Gual, no ens permet fer el pagès per més temps. Reprodueix, el senyor Casanova, un seguit d'exabruptes amb els quals el va escometre un guàrdia civil de Magaluf pel fet de parlar-li en català, que són del tot inadmissibles per a qualsevol ciutadà "no únicament per a un catalanoparlant" que abomini de les actituds perdonavides i feixistes. Tan inadmissibles que si les acusacions del senyor Casasnova són certes, aquest guàrdia hauria fet mèrits amb escreix perquè els seus superiors li retirin l'uniforme i el posin a fer voltes a l'era. Això és el que s'ha guanyat, encara que ben igual ni li criden l'atenció. En realitat no ho sabem. I ho volem saber. Malgrat l'escepticisme que ens caracteritza, creim que la Delegació de Govern ha obert la investigació corresponent. De manera que seria d'allò més gratificant conèixer-ne el resultat, tot i que ja intuïm que les sancions que se'n derivin "si se'n deriven", seran d'ordre intern. Però ha de comprendre la senyora Cirer que ens assisteix el dret moral de saber com acaba això. D'altra banda, qui calla consent. I estic convençut que la Delegada del Govern no aprova aquesta mena d'actituds.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.