Segur que els de fora Mallorca en algun moment han envejat els que hi vivim. Segur que tots hem viscut l'experiència de sentir-los dir la sort que tenim de viure a Mallorca! Uns ho diuen pel clima, altres pel paisatge, per les dimensions, pel que diuen «qualitat de vida», pel que sigui, però en algun moment ens hem trobat satisfets de sentir aquestes exclamacions o tractant de contestar que no hi ha per a tant.
Mirau per on aquest podria ser una tema de campanya electoral. Que cadascú digui la seva sobre quin seria el nivell de benestar que li agradaria assolir. Hi hagué un temps que això del benestar estava molt clar: feina, educació i sanitat per a tothom. Sembla que ara que aquesta cota està majoritàriament garantida; vivim moments eufòrics pel que fa a l'ocupació, les infraestructures educatives estan posades i les sanitàries estan en fase d'implantanció comarcal. Malgrat que això que acab d'escriure és del tot cert, segur que més d'un considera que hi ha més per fer o que cal dotar de contingut qualitatiu aquests serveis.
Qualitat i universalitat perquè sols es pot parlar de benestar si tothom es beneficia dels avanços socials. Segurament en la campanya que aviat començarà sorgirà aquesta idea, la del benestar aconseguit amb la gestió dels governs de les Illes Balears i d'Espanya i el seu contrari, és a dir, les manifestes mancances que posaran de relleu els que aspiren a governar.
En això serà un debat clàssic: xifres, dates, evidències i potser no entraren en allò de més particular que tenen les Illes Balears: com hauria de ser el benestar dels habitants d'aquestes illes petites de la Mediterrània occidental? Seria benestar atur zero si això suposàs augmentar diferències socials? És benestar 800 cotxes per mil habitants si després no podem circular? És benestar que l'habitatge estigui a preus prohibitius a causa dels especuladors? És benestar consentir per acció o omissió que la llengua històrica "per donar-li una denominació arqueològica i monumental com «centre històric»" tengui consideració, com a molt, de llengua secundària? S'ha de ser molt provincià per considerar que ja ens hem instal·lat en el benestar; deu ser el benestar dels que vénen. I quina és la meva idea sobre el benestar? Doncs em bastaria que hi hagués la intenció de corregir tot allò que una gestió depredadora i, per tant, agressiva, ha tudat del territori, l'economia i les expressions culturals de la gent.
Segurament el terme benestar a les Illes Balears hauria de ser copensatori, reequilibrador i discriminador, uns conceptes, sobretot aquest darrer, que no tenen la consideració de correctes. Ara bé, si es té clar que el benestar com a concepte polític i socials nasqué per corregir desigualtats, és del tot evident que hem de menester reparacions. Si un temps el benestar volgué compensar dèficits educatius, laborals o sanitaris, avui són dèficits fiscals, polítics, territorials i lingüístics els que s'han de reparar, una reparació per a la qual ens haurien de retornar les eines institucionals amb les quals un temps ens organitzarem la vida. Sense devolució "devolucion diria avui un escocès" no podem aspirar a fer les reparacions que ens calen.
