Les Balears han mantingut, tradicionalment, una actitud resistent i desconfiada amb la Hisenda pública. Des de la implantació del sistema fiscal liberal, els sectors populars illencs sempre desconfiaren de la justícia i del repartiment equitatiu dels imposts. Tanmateix, en aquest final de segle, la cultura de la homogeneïtzació i de l'assimilació ha arribat també amb l'Agència Tributària i un sistema fiscal centralitzat. De tota manera, diguin el que diguin els informes tècnics, les declaracions de l'IRPF de Balears no suposaran un saldo negatiu per a Hisenda. A la nostra Comunitat tenim els sous més baixos de l'Estat, una precarietat laboral no sempre ponderada suficientment, un volum d'ingressos ocults important i el predomini d'un model socioeconòmic fonamentat en la passivitat i la desmobilització, que, tot plegat, ens donen unes característiques particulars. La Hisenda estatal està especialment ensinistrada per detectar el frau, però mai no tindrà la capacitat suficient per detectar els errors dels seus mateixos mecanismes. En realitat, les unitats fiscals estan preparades per aplicar els clixés habituals i per detectar errors burocràtics i de forma. La notícia que, a partir d'ara, centrarà les inspeccions en les inversions dels estrangers no residents és una novetat, però hauria de ser alguna cosa habitual i normal, de la mateixa manera que els guàrdies que controlen la circulació de les Illes no fan distinció entre els conductors forans i els residents.