Dues columnes de mallorquins surten avui a peu de Pollença i de Cala Rajada per escampar arreu de l'Illa el sentiment i la convicció que som un poble viu i capaç de mobilitzar-se en defensa de la llengua i de l'autogovern. No estalviaran ni suor ni esforç per demostrar que la voluntat per defensar els més essencials valors no es torcerà davant cap tipus d'entrebancs. Només un poble de veritat és capaç de sumar-se a aquesta crida de l'Obra Cultural Balear i Joves per la Llengua. Només un poble amb coratge per construir el seu futur respon amb optimisme davant una marxa d'aquestes característiques. I just som davant la primera passa. Dissabte que ve, Palma ha de ser un clam. La cadena humana que es formarà ha de simbolitzar els vincles d'unió i de fe en el progrés que caracteritzen qualsevol comunitat culta i estructurada. Després de setze anys d'autonomia, la nostra llengua continua en condicions d'inferioritat. I ja està bé. Perquè lluitar per un idioma és molt més que la defensa del fet diferencial propi. Es tracta, en realitat, d'una tasca neta, honesta i tan transparent com la paraula. I és una batalla contra l'obscurantisme i els embulls dels que voldrien que aquesta terra no sigui mai un país. Per això confonen i juguen a les mitges tintes. No és la llengua allò que els preocupa. El seu problema són els ciutadans que la conreen amb orgull i constància. Els idiomes no espanten. És l'empenta dels homes i de les dones lliures el que de veritat causa temor.