L'adorable «Ema»

Ahir, com cada dia, vaig llegir, principalment, els col·legues de més competència i disparitat. El mestre i amic Mingote no era a l'àgora dels amors i de les enveges. Hi havia, però, una fotografia esplèndida, que servia d'il·lustració a un article que, sovint, m'arravata el sexe, oh, déus de la Literatura. Era una fotografia d'Usabiaga, on s'hi veuen dos mascles que ajunten els nassos. L'estampa es diu «Mirall» i, com ja he dit, se m'arravataren els baixos, perquè allà on el col·lega hi veia la «Ema» de «Mirall», jo hi veia la «Ema» de «Mariconada» i, ai las, com diu ella, també podia ser la «Ema» de Mingote, àngel major de les bones Lletres dibuixades... i absent per malaltia. Amén.