L'urbanisme de Calvià, una fal·làcia al cap i a la fi

Segons Antxon Olabe, nou gerent de l'Agenda Local 21, la iniciativa núm. 1 que es desprèn del diagnòstic fet al nostre municipi, és la creació d'un Pla General d'ordenació Urbana PGOU per a Calvià que asseguri la sostenibilitat, amb criteris adients pel que fa als recursos com l'aigua, l'estavi d'energia, el tractament de residus etc. L'urbanisme és, per tant, l'actuació estrella que ha de recollir totes les mesures per fer de Calvià un municipi habitable.

Ara, però després de tres anys de feina, l'actual consistori ens diu que no durà a plenari l'aprovació del PGOU. I és per això que volem fer un poc de memòria sobre el que ha passat durant aquests darrers tres anys pel que fa a l'urbanisme de Calvià.

Per començar, des del moment que es va donar el crit d'alarma tothom que ha tengut un solar ha tengut un motiu més per construir, és a dir, s'ha «aixecat la llebre», perquè les mesures cautelars han estat insuficients i perquè la durada de confecció del Pla s'ha allargat.

Durant aquests temps s'ha construït un excés i el que és més lamentable, han aparegut tot un seguit de grans construccions voluminoses i impactants con les de Bendinat "ses Oliveres, febrer 1997 "Punta Negra "Son Caliu, maig 1997 "Santa Ponça "Sa Punta Prima, febrer 1998 "Cala Aixada "Sol de Mallorca, gener 1999 entre d'altres.

Una altra dada a tenir en compte és l'actuació municipal en el departament d'urbanisme, que, suposadament, era la prioritat política de l'equip de govern. L'àrea d'urbanisme no ha estat dotada de recursos ni de personal escaients per donar sortida amb agilitat a la gran quantitat de feina que s'ha generat. S'han tramitat llicències d'obra major 352 l'any 1995, 402 l'any 1996, 577 l'any 1997 i 639 l'any 1998. La dotació de personal i d'infraestructura és la mateixa que fa deu anys.

També vull destacar que, per tal d'assumir les responsabilitats polítiques, hi ha disset càrrecs de confiança i vuit regidors amb dedicació exclusiva a l'equip del Govern del PSOE. Amb tot això i, segons el tinent de Batlle Sr. Manchado per un error administratiu, l'Ajuntament no s'ha presentat davant els tribunals per tal de reclamar un espai d'ús públic a Son Caliu.

I per altra banda, què ha fet l'Ajuntament quan li han arribat llicències conflictives?, se'n fa un informe negatiu i es deixa a un calaix. I jo em deman, quina responsabilitat té un equip de govern que decideix ignorar informes sobre aspectes prioritaris del seu programa? És imperdonable. Fan com l'estruç, posant el cap sota l'ala i passant el problema a la Comissió Insular d'Urbanisme de Mallorca, que és exactament el que s'ha fet amb el cas de Cala Aixada.

Aquest no és, sense dubte, el PGOU que hauria fet el PSM. Hi ha importants desacords com el Salobrar de Magaluf, que entenem que ha de quedar com a espai natural o com la capacitat de càrrega excessiva del sol urbà que s'hauria de reduir. Malgrat tot, però, s'ha d'aprovar el PGOU de Calvià perquè millora de l'anterior i per coherència amb les expectatives que s'han creat. En cas contrari, tendrem motius per veure que s'ha utilitzat tot aquest muntatge per recollir premis i sortir a les fotos. Els ciutadans de Calvià, però, no ens emocionam amb premis i molt manco quan ens hem començat a adonar que hi ha una gran part de muntatge, amb molts interessos creats pels governants aficionats a l'esport del lluïment personal, de la imatge i el màrqueting.

El que en realitat no arriba a assumir la Batlessa és que ha esgotat el seu temps i que ha passat aquesta darrera legislatura parlant de bones intencions. S'han fet molts diagnòstics però, al darrer moment, no actua, és un important descrèdit del PSOE. No és gens seriós crear falses expectatives als ciutadans perquè aquests es demanaran si en algun moment ha tengut intenció d'aprovar el nou PGOU?. A Mallorca, hi ha una dita que diu l'infern està ple de bones intencions.

El PSM amb la seva trajectòria, pot afirmar amb rotundidat que, hem defensat i defensarem tant en el Govern com en l'oposició, una vertadera moratòria urbanística.