nubes dispersas
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
23°

Per la teulada

Amb bombo i platerets, el govern espanyol ha anunciat que, amb l'objectiu de potenciar la societat de la informació, estava estudiant la possibilitat d'oferir desgravacions fiscals per la compra d'ordinadors amb capacitat de connexió a Internet. Els possibles beneficiaris d'aquesta desgravació serien aquelles famílies que tenguin fills en edat escolar o universitària i no ultrapassin un nivell de renda per determinar. D'entrada, i sense fer més voltes, he de dir que aquest anunci conté, pel cap baix, dues notícies, una de bona i una de regular. Que el govern reconegui explícitament que està estudiant alguna cosa és una molt bona notícia perquè, ja se sap, de la feina surt el profit i que, fins i tot el govern reconegui que està estudiant, pot servir d'exemple estimulant d'abast generalitzat, sobretot en aquesta època de l'any en què ens acostam inexorablement als examens finals.

Que l'objecte d'estudi per part del govern sigui un sistema de desgravacions fiscals per comprar ordinadors amb connexió a Internet és una notícia regular, tirant a dolenta. No és dolenta del tot perquè, si més no, indica que el govern té interès per mostrar una certa sensibilitat per facilitar l'accés de totes les capes socials als beneficis, siguin aquests els que siguin, de la mal anomenada «societat de la informació», ja que «del coneixement» seria més apropiat. De fet, l'anunci es va produir amb motiu de la celebració d'un gairebé fantasmagòric simpòsium, anomenat una cosa com ara «La societat de la informació a l'abast de tothom» i que va servir perquè el senyor Aznar, quatre ministres i alguns consellers delegats d'empreses del ram de la informàtica i de les telecomunicacions lluïssin la brillantina davant uns espectadors (claca professional i/o despistats, essencialment) i que havien de pagar quinze mil pessetes per un dia atapeït de conferències d'autobombo, amb alguna possible i lloable excepció. En qualsevol cas, una desgravació fiscal com la que està estudiant el govern seria, a tot estirar, la xocolata del lloro de cara a l'objectiu de possibilitar que tothom accedeixi a la societat del coneixement, especialment mentre el temps de connexió a Internet ens sigui cobrat a preu de canari jove. De poc o res no servirà que les famílies, amb poc poder adquisitiu i fills universitaris o amb edat escolar, tenguin més bo de fer comprar un ordinador si, tanmateix no el podran connectar perquè no podran pagar la prohibitiva factura que Telefònica els farà caure damunt. Fetes així les coses, els que autènticament es beneficiaran de la societat del coneixement seran, per una banda, Telefònica "o la companyia de telecomunicacions que sigui" i els venedors d'ordinadors, per l'altra. En cap cas, aquests beneficis seran per als usuaris. Dit altrament, aquesta iniciativa constitueix un exemple molt eloqüent de com s'ha de construir una casa començant per la teulada. Si és cert que el govern vol afavorir l'accés de tothom a la societat del coneixement, aleshores hauria de començar necessàriament per millorar el sistema educatiu, amb accions formatives de base que permetin tots els alumnes adquirir les destreses i habilitats pròpies dels temps en què hauran de viure. La qual cosa no vol dir, de cap manera, que només s'hagin de posar ordinadors pertot i que els alumnes hagin d'estudiar informàtica a les totes, com una matèria més. Algunes de les destreses necessàries per accedir plenament a la societat del coneixement serien, per exemple, unes bones capacitats d'estructuració, anàlisi, abstracció i síntesi; el desenvolupament de l'esperit crític, així com el de les habilitats expressives i comunicatives. Un programa que requereix, ja ho he dit altres vegades, començar per dignificar i retornar al sistema educatiu la consideració que entre tots, amb els governs davant davant, li hem anat llevant. A la vegada, cal que hi hagi unes tarifes raonables de connexió a Internet. Aquesta voluntat d'acostar la societat de la informació a tothom, anunciada pel govern, ha quedat pregonament desmentida amb les mesures recents per combatre la inflació, mesures que inclouen un descens de tota casta de telefonades excepte les locals, justament les que es fan servir per connectar-se a Internet. Està clar que són molt més importants els plans d'expansió americans de Telefònica que l'accés dels ciutadans "súbdits?" a la societat del coneixement. Després de tot això vendrien els avantatges fiscals per la compra d'ordinadors. Però aquests tots sols no serviran per res. Amb una paraula, que a més de dir"ho, no seria gens sobrer que el govern mostràs de manera efectiva que creu de bon de veres que ha de facilitar l'accés de tothom a la societat del coneixement, o de la informació, tant me fa.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.