Amb bombo i platerets, el govern espanyol ha anunciat que, amb
l'objectiu de potenciar la societat de la informació, estava
estudiant la possibilitat d'oferir desgravacions fiscals per la
compra d'ordinadors amb capacitat de connexió a Internet. Els
possibles beneficiaris d'aquesta desgravació serien aquelles
famílies que tenguin fills en edat escolar o universitària i no
ultrapassin un nivell de renda per determinar. D'entrada, i sense
fer més voltes, he de dir que aquest anunci conté, pel cap baix,
dues notícies, una de bona i una de regular. Que el govern
reconegui explícitament que està estudiant alguna cosa és una molt
bona notícia perquè, ja se sap, de la feina surt el profit i que,
fins i tot el govern reconegui que està estudiant, pot servir
d'exemple estimulant d'abast generalitzat, sobretot en aquesta
època de l'any en què ens acostam inexorablement als examens
finals.
Que l'objecte d'estudi per part del govern sigui un sistema de
desgravacions fiscals per comprar ordinadors amb connexió a
Internet és una notícia regular, tirant a dolenta. No és dolenta
del tot perquè, si més no, indica que el govern té interès per
mostrar una certa sensibilitat per facilitar l'accés de totes les
capes socials als beneficis, siguin aquests els que siguin, de la
mal anomenada «societat de la informació», ja que «del coneixement»
seria més apropiat. De fet, l'anunci es va produir amb motiu de la
celebració d'un gairebé fantasmagòric simpòsium, anomenat una cosa
com ara «La societat de la informació a l'abast de tothom» i que va
servir perquè el senyor Aznar, quatre ministres i alguns consellers
delegats d'empreses del ram de la informàtica i de les
telecomunicacions lluïssin la brillantina davant uns espectadors
(claca professional i/o despistats, essencialment) i que havien de
pagar quinze mil pessetes per un dia atapeït de conferències
d'autobombo, amb alguna possible i lloable excepció. En qualsevol
cas, una desgravació fiscal com la que està estudiant el govern
seria, a tot estirar, la xocolata del lloro de cara a l'objectiu de
possibilitar que tothom accedeixi a la societat del coneixement,
especialment mentre el temps de connexió a Internet ens sigui
cobrat a preu de canari jove. De poc o res no servirà que les
famílies, amb poc poder adquisitiu i fills universitaris o amb edat
escolar, tenguin més bo de fer comprar un ordinador si, tanmateix
no el podran connectar perquè no podran pagar la prohibitiva
factura que Telefònica els farà caure damunt. Fetes així les coses,
els que autènticament es beneficiaran de la societat del
coneixement seran, per una banda, Telefònica "o la companyia de
telecomunicacions que sigui" i els venedors d'ordinadors, per
l'altra. En cap cas, aquests beneficis seran per als usuaris. Dit
altrament, aquesta iniciativa constitueix un exemple molt eloqüent
de com s'ha de construir una casa començant per la teulada. Si és
cert que el govern vol afavorir l'accés de tothom a la societat del
coneixement, aleshores hauria de començar necessàriament per
millorar el sistema educatiu, amb accions formatives de base que
permetin tots els alumnes adquirir les destreses i habilitats
pròpies dels temps en què hauran de viure. La qual cosa no vol dir,
de cap manera, que només s'hagin de posar ordinadors pertot i que
els alumnes hagin d'estudiar informàtica a les totes, com una
matèria més. Algunes de les destreses necessàries per accedir
plenament a la societat del coneixement serien, per exemple, unes
bones capacitats d'estructuració, anàlisi, abstracció i síntesi; el
desenvolupament de l'esperit crític, així com el de les habilitats
expressives i comunicatives. Un programa que requereix, ja ho he
dit altres vegades, començar per dignificar i retornar al sistema
educatiu la consideració que entre tots, amb els governs davant
davant, li hem anat llevant. A la vegada, cal que hi hagi unes
tarifes raonables de connexió a Internet. Aquesta voluntat
d'acostar la societat de la informació a tothom, anunciada pel
govern, ha quedat pregonament desmentida amb les mesures recents
per combatre la inflació, mesures que inclouen un descens de tota
casta de telefonades excepte les locals, justament les que es fan
servir per connectar-se a Internet. Està clar que són molt més
importants els plans d'expansió americans de Telefònica que l'accés
dels ciutadans "súbdits?" a la societat del coneixement. Després de
tot això vendrien els avantatges fiscals per la compra
d'ordinadors. Però aquests tots sols no serviran per res. Amb una
paraula, que a més de dir"ho, no seria gens sobrer que el govern
mostràs de manera efectiva que creu de bon de veres que ha de
facilitar l'accés de tothom a la societat del coneixement, o de la
informació, tant me fa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.