Els ciutadans de les Balears només han entregat quatre milions i mig de pessetes a la Creu Roja per als refugiats albanesokosovars. Realment, és poquíssim. No pocs dels cotxes que es poden veure per les carreteres illenques valen més doblers. Les Balears viuen en l'abundància, però els suports a una causa solidària no acaben d'arribar. En part, això passa perquè molta gent pensa que la seva aportació no serà necessària perquè creu que l'allau de suports ja és el suficientment gran. Però no és així. Finalment, la quantitat real que arriba als bancs no basta per quasi res. Però la realitat és que, amb pocs doblers, un ciutadà té al seu abast salvar vides o dignificar persones desesperades. I sense solidaritat no val la pena creure en el món del futur. L'equilibri mundial del proper segle només serà possible des de la generositat dels desenvolupats envers els que pateixen. Si no obrim la mà i la cartera, vendran altres kosovos. I les riques Illes Balears, que deuen el seu benestar a la pau d'Europa dels darrers cinquanta anys, no poden aportar un mínim de doblers per un poble desgraciat i perseguit, és que ja ens resten molt poques gotes de sensibilitat dins les nostres venes. I que ningú no oblidi que ser solidari, a la llarga, és invertir en pau, és a dir, en la preservació de les portes de ca nostra. Una col·lectivitat que viu del turisme ha de saber que quan sent les campanes de la guerra s'ha de mobilitzar per aturar-les o minvar els seus terribles. D'això en depèn el pa dels seus fills.