Guillem Frontera

Com els crancs

Guillem Frontera16/04/99 0:00

A quatre passes de les eleccions, plantejar problemes de gruix és fer retxes a la mar, perquè els partits ja tenen els programes enfornats i els governants ja han demostrat de què són capaços i de què no són capaços. En l'atmosferra d'aquesta comunitat comencen a ser detectables, a més a més, unes partícules de fatalisme que superen de molt els màxims permesos per l'OMS. Qualsevol forma de disidència comença a ser considerada expressió de tares morals diverses, entre elles la no pertinença a una petita elit de privilegiats: efectivament, hi ha motius de disidència que es descarreguen sense miraments en allò que en deim capes menys afavorides "és a dir, misèria i companyia. Vivim en el millor dels móns possibles, i això sens dubte és vera si tenim en compte que hi ha persones concretes, governants concrets que es dediquen, per activa i per passiva, a reduir dràsticament les possibilitats de millorar aquest món.

Entre aquestes persones, ocupen un lloc de preferència totes les que intervenen o podrien intervenir en les comunicacions aèrees d'aquestes illes, no ja amb Europa, sinó amb la Península. Cada dos per tres ens trobam enganxats pel garbellet, sense poder sortir, i ja comença a ser habitual que, quan finalment surts, l'episodi hagi constituït tota una aventura, en el desenvolupament de la qual es posa de manifest el fracàs clamorós de les nostres autoritats en la matèria, a més de la salvatge marginació de què som víctimes. Idò bé, això sembla que no lleva la son als nostres governants responsables de la qüestió.

I no val dir els tòpics que hem sentit des que el senyor Matas ocupà el Consolat "Ibèria s'ha de privatitzar, s'ha de rendibilitzar el servei, etc." perquè Iberia no pot deixar de ser un servei públic a les illes. I, sobretot, no es pot perdre de vista que en la companyia no hi passa res si Aznar no vol que hi passi. Tenim un govern autonòmic d'una feblesa irremeiable davant els seus de Madrid. Però ningú no sembla demanar-li comptes de per què, durant el seu mandat, el motor d'aquestes illes, és a dir els seus aeroports i les comunicacions amb l'exterior, s'han degradat com mai no hi havien estat.

Convendria tenir-ho en compte aquests mesos. I sempre.