Com els crancs

Entre aquestes persones, ocupen un lloc de preferència totes les que intervenen o podrien intervenir en les comunicacions aèrees d'aquestes illes, no ja amb Europa, sinó amb la Península. Cada dos per tres ens trobam enganxats pel garbellet, sense poder sortir, i ja comença a ser habitual que, quan finalment surts, l'episodi hagi constituït tota una aventura, en el desenvolupament de la qual es posa de manifest el fracàs clamorós de les nostres autoritats en la matèria, a més de la salvatge marginació de què som víctimes. Idò bé, això sembla que no lleva la son als nostres governants responsables de la qüestió.

I no val dir els tòpics que hem sentit des que el senyor Matas ocupà el Consolat "Ibèria s'ha de privatitzar, s'ha de rendibilitzar el servei, etc." perquè Iberia no pot deixar de ser un servei públic a les illes. I, sobretot, no es pot perdre de vista que en la companyia no hi passa res si Aznar no vol que hi passi. Tenim un govern autonòmic d'una feblesa irremeiable davant els seus de Madrid. Però ningú no sembla demanar-li comptes de per què, durant el seu mandat, el motor d'aquestes illes, és a dir els seus aeroports i les comunicacions amb l'exterior, s'han degradat com mai no hi havien estat.

Convendria tenir-ho en compte aquests mesos. I sempre.