Aquest mes d'abril probablement es posi en circulació el llibret escrit per l'amic Pere Muñoz i que du per títol: Els Joves. I dic llibret per la seva mida, no pel seu contingut, que em sembla interessant i digne d'elogi. Ja fa anys que tenc el gust de conèixer l'autor com a conseqüència de la mútua vinculació al Grup Blanquerna, i com a conseqüència de la mútua estimació i agraïment al gran patriota que és el seu president, en Climent Garau. No puc més que parlar bé d'en Pere, jove entusiasta i compromès al cent per cent no només amb la reconstrucció nacional d'aquest país, sinó també amb la lluita per aconseguir una relació més justa i més digna èticament. El llibret doncs, no pretén ser una contribució teòrica al nacionalisme polític o a la democràcia participativa. És bàsicament una guia, un manual que indica al seu lector els desenganys i els fracassos que tot compromís moral i civil pot provocar. Organitzar un acte i que no hi véngui ningú, o defensar una causa amb èxit de participació però amb nul efecte pràctic són desencisos que farceixen la vida de les persones que creuen que l'essència social de l'home va més enllà del guany personal i l'interès propi, més enllà de l'individualisme i l'egoisme que corca a tants dels nostres veïns i coneguts. Tanmateix, el compromís col·lectiu és el fruit de la interiorització d'uns valors que cal sedimentar amb força perquè els agents erosionadors són potents. Evidentment que es treballa per obtenir les fites marcades, però com a lluita de valors i, per tant, ideològica té sempre un marcat accent utòpic, és a dir, per molt que s'avanci sempre hi haurà camí per recórrer perquè sempre hi haurà aspectes a millorar en el repartiment de la riquesa, en l'aprofitament dels recursos naturals, en el manteniment de la identitat...

No compartesc amb en Pere la seva opinió que en aquesta tasca cívica, els que hi participen s'ho hagin de passar bé, hi passin gust. Certament, que la feina resulta més plaent si ens agrada tanmateix, l'hem de fer, no en la mesura del gust, sinó en la mesura que el nostre convenciment ètic ens hi empeny, i l'hem de fer, per tant, ja ens engresqui, ja ens incomodi. Ens hi hem de fixar bé. De vegades, la imatge dels mallorquinistes era la d'una colla de tirats que organitzaven les seves festetes, o els seus actes, estant encantats de romandre en el pur testimonialisme, pretenint jugar un paper de consciència crítica del país; i això ha passat i passa, malauradament. Ara bé, de vegades es tracta d'organitzar les festetes i els actes per denunciar la injustícia de la nostra situació nacional, aleshores, la consciència d'aquesta injustícia es troba, relativament, enfrontada amb passar-ho bé. Sigui com sigui, la discrepància és més de la forma d'expressar-ho que de fons, perquè crec no equivocar-me si dic que, en definitiva, es tracta d'assumir el compromís de manera optimista o esperançada, ja que el contrari fa molt difícil mantenir la fidelitat necessària; calia però, assenyalar una de les pràctiques (el testimonialisme pseudointel·lectual) que hem de proscriure del nostre horitzó polític.

Resumint, en Pere Muñoz, després de ser un dels màxims promotors dels Joves de Mallorca per la Llengua, posa a l'abast una guia pràctica per als joves activistes que assumeixen compromisos cívics amb la nostra societat. Alerta encertadament contra el més que probable cansament, argumenta a favor de la militància, alerta dels entrebancs de la carrera, argumenta en pos d'una participació enriquidora humanament. Segurament, en molts peres muñoz lluitant per la personalitat dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers el nostre esdevenidor resultaria més encoratjador i de més plenitud. Cal agrair el seu esforç, i molt especialment ara que acosta aquets esperit al nostre jovent. Com bé sap en Pere, el futur no està escrit, l'hem d'anar construint nosaltres mateixos en el dia a dia, ja és ben hora que col·lectivament ens adonem que si volem un demà esplendorós no s'hi val a badar, ni esperar que des de fora ens ho donin. Per tot plegat, el meu humil reconeixement, Pere.