L'autonomia municipal

El municipi, en tant que institució local de gestió pública, mai no ha tingut el grau d'autonomia econòmica suficient en relació al nivell de responsabilitat política i social que se li atorga. Des de la implantació del règim liberal a l'Estat espanyol, el decenni de 1830, els ajuntaments esdevingueren entitats absolutament dependents econòmicament d'un sistema fiscal controlat per l'Estat i administrat, en part, per les institucions provincials. A l'escassa autonomia política s'unia un control rigorós dels pressuposts municipals. D'aquesta manera, les corporacions municipals han hagut de lluitar gairebé sempre contra un estat del qual n'eren subsidiaris. El camí vers l'autonomia econòmica dels ajuntaments ha estat lent i ralentit, en bona part, com a conseqüència del centralisme de l'Estat que sempre ha frenat els intents autonomistes dels ajuntaments. En aquest final de mil·lenni, els municipis de l'Estat espanyol encara només disposen del 12 per cent de la despesa pública. Com a conseqüència d'això, la Federació d'entitats locals de les Illes Balears va proposar incrementar la participació dels ajuntaments amb el 10 per cent dels ingressos de l'IVA. La proposta va ser acceptada majoritàriament pels representants de les Federacions Territorials, com una via possible en el trànsit de l'autonomia administrativa a l'econòmica. D'alguna manera, s'ha d'acabar amb el contrasentit que suposa per les entitats locals haver d'oferir serveis sense tenir els mitjans econòmics per dur-los a terme.