L'enquesta lingüística

Tot i no conèixer-se amb profunditat l'enquesta Uso de lenguas en comunidades autónomas feta pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), el que s'ha publicat permet extreure per a les Balears algunes conclusions polítiques. La primera, i més evident, és que si gairebé el 60% dels enquestats troba que l'educació ha de ser a parts iguals en català i castellà, molta raó tenia tant l'Obra Cultural Balear com totes les altres organitzacions i els partits de l'oposició que s'oposaren a la famosa Ordre Rotger. Com es recordarà, aquesta Ordre de l'estiu de 1994 deixava a la pràctica a la voluntat de cada centre introduir les quotes d'ensenyament en català. Era, segurament per primera vegada, posar en un marc legal el memfotisme lingüístic que de sempre havia caracteritzat la gestió dels successius governs de Gabriel Cañellas. En bona part aquella ordre va actuar com el ressort que permeté juntar nombroses organitzacions i col·lectius en favor de la normalització en una mobilització creixent a partir de la tardor i que a la primavera següent, el maig de 1995, esclatà amb tota la seva intensitat en la primera Diada convocada per l'OCB. Després de tots els esdeveniments polítics posteriors, el Govern de Jaume Matas posà en marxa estragègia en un doble sentit. Per una banda (qui sap si coneixent alguna enquesta semblant a l'actual) intentant donar l'aparença de preocupació per la normalització, aprovant el Decret de Mínims, i per altra intentant fer pagar a l'OCB la seva renascuda capacitat reivindicativa. No és aliè a aquest desig de perjudicar l'OCB que bona part del PP consideràs a les mobilitzacions de la tardor de 1994 i primavera de 1995 com a directament responsables que els conservadors no obtinguessin la majoria absoluta a Mallorca a les eleccions d'ara fa quatre anys. Per altra banda, si tenim en compte que sense haver-hi hagut mai una vertadera política de normalització del català a l'ensenyament el 60% troba que s'hauria de fer en les dues llengües, i a més un 13'4% troba que només en català, quedant un 23'6% que opina que millor només en castellà (que és el que ha estat majoritàriament sempre) pareix bastant evident que existeix un ample consens social favorable a la normalització i que les iniciatives del Govern autònom no han respost tradicionalment, ni de bon tros, aquestes ànsies. Perquè si quasi el 74% dels ciutatadans de Balears opinen que seria bo que hi hagués més presència del català a l'ensenyament del que hi ha hagut sempre, l'única conclusió possible és que el Govern va molt per endarrere dels desitjos socials. S'ha governat, en aquest sentit, per a aquest 23'6%. I ni tan sols això, perquè allà on hi ha governs més decididament normalitzadors els percentatges demostren que el suport a les tesis normalitzadores creix molt més. Lògic, només es pot avaluar el que es coneix. A Balears els ciutadans no han tengut la possibilitat d'avaluar un ensenyament vertaderament normalitzar perquè mai no ha existit. En poques paraules, que en matèria lingüística, com en tantes altres, la realitat social va molt per davant de la timidesa del Govern. Si vertaderament Jaume Matas volgués fer realitat a la seva gestió allò que és real a la societat, fent valer el que sempre deia Adolfo Suárez (qui personalitzà el centrisme que pareix voler assumir ara el PP), hauria de ser molt més agosarat en matèria de normalització per ésser de veres de centre.