La camisa

«La camisa» és una obra teatral escrita pel ja difunt Lauro Olmo. A principi del decenni dels 60, aquesta peça va ser tota una fita en el teatre de batalla. Vist ara el panorama del franquisme i la censura, més enllà de la seva mateixa essència sinistra, presenta aspectes desconcertants. De vegades ens sorprèn fins a quin punt s'escolava crítica implícita i explícita, d'aquella que aleshores era considerada «destructiva». El règim tenia les «idees» clares, però els seus centinel·les de vegades feien una becadeta. En qualsevol cas, aquella obra incidia en el fort contengut simbòlic de la camisa. Això ja ve d'enrere: ja sabeu que l'home feliç va ser, finalment, el que no duia camisa. Aquesta peça de vestir ha assolit una força literària i dramàtica molt superior a la dels calçons, que en principi són com a més decisius. És el cas que el meu amic "com que no en diré el nom, tampoc en donaré les inicials, perquè no és cap presumpte deliqüent" per culpa d'una camisa va capbaix fa un parell de setmanes. I la història és ben simple, o potser és complicadíssima, segons es miri. Ell sap, com ho sabem tots, que als nostres grans magatzems es ven roba que algunes empreses transnacionals fan manufacturar en països del Tercer Món. Se sap que n'hi ha, d'aquestes empreses, que no paguen imposts en aquests països. I se sap que la soldada dels treballadors "homes, dones, nins" revela la cara més sòrdida de l'explotació de l'home per l'home "no perquè ara ja no se'n parli hem de creure que ha estat abolida. Se sap tot això i molt més, i de vegades, quan entram en un d'aquests grans magatzems, hem de fer com si no ho sabéssim. Quan veim el made in de la camisa, miram cap a una altra banda i siulam Siboney.