Fer odiosa la virtut

18/03/99 0:00

No crec que s'estili molt una moral tan escrupolosa que arribi a fer odiosa la virtut. Es conten casos insignes de persones que, en l'àmbit de les administracions públiques, han estat tan primmirades que han acabat essent la diana dels odis i la desconfiança dels seus conciutadans. Igualment tota la gent que d'una o altra manera té relació amb algú que hagi treballat a la banca ha sentit contar epopeies comptables a la recerca d'uns quants cèntims que l'empleat hauria posat de molt bon gust de la seva butxaca. Els límits de les ordenances en matèria de diners públics són tan estrets i inflexibles que, naturalment, només ofereixen garanties a corrupteles immenses.

No sé si se'n pot dir així d'unes situacions molt comentades referents als distints sedassos que empra Hisenda segons el deute sigui minúscul o assoleixi quantitats d'aquestes en les quals la imaginació hi pot ballar sense tocar voreres. Just quan la Comissió Europea ha dimitit en bloc pel judici dels Savis que llançava interrogants molt seriosos sobre probables corrupcions; i quan els senyors Borrell i Piqué s'estiren el monyo per quantitats absolutament impressionants, el «cas Santa Margalida» se'ns apareix com un exemple d'allò que es diu sobre la corrupció, que seria més una qüestió moral que no quantitativa. Podem dir seriosament que és corrupte un regidor que se n'ha duit cap al seu escalfapanxes les estelles fetes de les soques d'uns pins la mort dels quals havia estat decretada per l'Ajuntament?

Melcior Salas, regidor pel grup Independent Picaforter, ha hagut de recordar que: «En 12 anys que fa que estic dins l'Ajuntament no he presentat mai cap tiquet de sopar, ni de benzina, i això que he pagat de la meva butxaca molts de tiquets de sopar a la Brigada d'Obres», segons el relat d'A.V., corresponsal d'aquest diari a Santa Margalida. Hem de suposar que, tot i que la llenya té uns preus d'escàndol, el regidor Salas havia gastat més de la seva butxaca que no el que se n'ha duit a ca seva. Però l'administració és tan miserable que no pot contemplar més que una part dels fets, aquella que perjudica o assenyala amb el dit la persona en qüestió. I ja està que volguem moralitzar la vida pública, però podríem caure en un puritanisme que fes odiosa la virtut. Perquè ara mateix qualsevol ciutadà pot recordar més de vint casos de corrupció multimilionària que en proporció no han rebut ni una centèssima part de l'atenció mediàtica de què ha estat objecte don Melcior. Hem de creure que si qualsevol ajuntament de Mallorca, començant pel de Santa Margalida, hagués de fer bugada no podria començar per qüestions amb una mica més d'embalum?