Un premi molt especial

Quin significat especial té això? Diari de Balears no hauria estat possible si les revistes en català de la Part Forana no haguessin obert la primera escletxa de la comunicació escrita en la nostra llengua. Projectes simples i modests, aventures de joves amb ganes de dir-hi la seva, varen ser el germen d'on naixeria la primera publicació diària i professional en català en la història de les nostres Illes. Som uns grans deutors de tots aquells agosarats.

Però, tot i la feina de dècades "i fins i tot de segles, si recordam la continuïtat dels setmanaris Sóller i Felanitx, en la mesura que aquestes publicacions també han impulsat projectes i valors relacionats amb la nostra identitat" el cert és que queda molta feina per fer. Ningú millor que nosaltres no ha pogut constatar fins a quin punt aquesta societat nostra està desvertebrada, i com alguna gent "i no ens enganem, de vegades pròxima a nosaltres" confon, capgira o malinterpreta la feina periodística en català.

De fet, escriure en la nostra llengua un diari que pretén ser honest amb si mateix i amb els seus lectors; obert a tothom, vigilant de les institucions i crític amb el poder, sia el que sia, és considerat com un òrgan de partit per aquells a qui és molest. La incomprensió ve, freqüentment, de la classe dominant. Els redactors i els caps sovint som identificats amb els corrents polítics nacionalistes. També se'ns critica la nostra llista de col·laboradors, però sense tenir en compte que defensam la pluralitat i que mai no hem negat les nostres planes a cap polític. Ans el contrari: hem pregat als de la dreta que comptin amb nosaltres per explicar-se, no hem escatimat espai per a tots aquells que han volgut opinar i mai no hem valorat la gent en relació a la seva ideologia.

De fet, la crítica més assídua arriba d'aquells sectors que es resisteixen a perdre el control sobre el disseny de societat, que banalitzen i folkloritzen els fets identitaris, que confonen la ciutadania amb discussions estèrils i perverses sobre la llengua catalana, que prefereixen que els seus fills s'eduquin en centres i universitats estrangeres i que no s'identifiquen ni amb l'esperit ni amb el contingut de l'Estatut en tot allò que fa referència a la llengua i a la cultura.

La situació, ben mirat, és ridícula. Cap altre periòdic ha pres un compromís tan ferm com Diari de Balears amb la nostra terra, els nostres costums, la nostra llengua i la nostra cultura. En un altre indret del món això seria considerat conservador, immobilista i reaccionari. Aquí és ser rebels, inconformistes, progressistes.

La pagesa de ceràmica, la distinció amb què ens honorà Fent Carrerany, simbolitza per nosaltres la comprensió. No fa falta ser jove, ni nacionalista, ni d'esquerres, ni intel·lectual, ni ciutadà per llegir Diari de Balears. Ni tan sols fa falta llegir Diari de Balears per respectar la nostra llengua com a eina de comunicació. Per desgràcia encara ens queda molt de camí per aconseguir aquesta normalitat tan bona d'entendre.