Els pronòstics electorals que es fan i que s'aniran fent al
llarg d'aquests mesos contemplen, per regla general, la pèrdua de
la majoria absoluta del PP al Parlament. Des del 1995 es juga amb
aquest pronòstic. Així, doncs, fa quatre anys que alimentam la
il·lusió que aquest estiu es pugui donar un canvi en el paisatge
polític, un paisatge que fins fa un any era monòton, unilateral,
previsible i que ens condueix a demanar-nos com serien les Illes
Balears si no fossin governades pel PP.
D'un any ençà, emperò, el president Matas ens distreu i provoca
amb quantitat d'actuacions que no ens poden deixar insensibles. Deu
fer un any també que el PP quedà políticament vidu. El seu home
"G.C.F." començà el juliol del 1997 una llarga agonia política que
ha durat fins fa quinze dies quan s'enterrà. Al llarg d'aquests dos
anys el PP ha viscut angoixat, però ara "desaparegut políticament
el patriarca" poden, a la fi, canviar de roba, posar-se colors,
eixamplar l'escot, fer aclucades d'ull, somriure als que passen i
fins i tot «canviar» de vida.
Això és el que ens volen dir amb gestos com les DOT o la
«renovació» santanyinera: nosaltres també canviam i podem oferir un
paisatge polític per al proper mil·lenni diferent al que hem tengut
aquests darrers vint anys.
Tanmateix la «descanyellització» del PP no serà fàcil i en els
propers dies hem de sentir cruixir ossos en fer les llistes
electorals. Aquest recanvi generacional i electoral que vol fer ara
el PP, la majoria de partits el solen fer des de l'oposició (el
PSOE, la CDU, els conservadors britànics...) i sembla lògic que
així sigui ja que els canvis programàtics i la modernització d'un
partit generen desconfiança i desencantament entre el seu electorat
i fan necessari cercar noves confiances o recuperar-ne
d'antigues.
L'oposició s'aprofita d'aquesta situació i en treu avantatge. De
fet, el Pacte de Progrés s'ha mantengut al CIM perquè el PP,
endolat, no ha pogut fer oposició de valent. A l'actual oposició
parlamentària li queda per recórrer l'etapa més difícil: superar la
campanya electoral fent veure que són una alternativa i que, a la
vegada, aquesta unitat està formada per opcions diferenciades. Cada
partit ha de mantenir la seva idiosincràcia per donar satisfacció
als seus militants i electors, però, a la vegada, ha de fer
entendre que, si arriba el cas, tendran la generositat suficient
per articular una alternativa. No cal fer renúncies ideològiques;
basta assenyalar un camí pel qual es pugui circular. Esperam que
els líders de l'oposició parlamentària siguin conscients del moment
que podem viure i sols necessitin un impuls de la ciutadania per
lligar la cohabitació. La tardor passada diguérem què volíem pel
territori. Aquesta primavera, com tantes altres, direm què volem
per la cultura, la llengua i l'escola.
Esperam, dels polítics, estratègies generoses que puguin
fruitar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.