El risc

Els governants s'han de comprometre, han de fer opcions, i sempre serà millor que s'equivoquin perquè han triat malament que no perquè hagin volgut acontentar tothom "segons Nicolas Ray, aquesta és la fórmula segura per al fracàs. I crec que han de perdre la por a prendre decisions compromeses, entre altres coses perquè els governs s'expressen de moltes maneres, però la cultura n'és la més caracteritzadora.

Totes aquestes disquisicions, ja massa sabudes, podrien tenir alguna justificació en la forma en què s'ha desenvolupat tota l'operació, en el sentit que Cultura ha comprat les obres que les galeries amb presència a Arco han proposat, de manera que els galeristes, d'alguna manera, han triat les obres que a partir d'ara faran part del patrimoni de tota la comunitat. Han actuat de comissaris, d'agents culturals de l'Administració, quan, en realitat, són uns digníssims titulars de comerços. Res més enfora de la meva intenció que desautoritzar-los "i qui seria un servidor per fer-ho?", ja que integren un col·lectiu en el qual destaquen alguns professionals que no són simples comerciants, sinó persones dotades de coneixements, gust i bon ull. Les coses van per un altre camí: són els governants qui, directament o per delegació, han de prendre les decisions pertinents, han d'assumir riscs, no han de renunciar a exercir el poder.

I si s'equivoquen triant o delegant, paciència i ja ens veurem a les eleccions.