En geometria, el centre és el punt on es tallen els eixos de
simetria d'una figura geomètrica. En física mecànica, el centre és
el punt per on passa la resultant de les pressions que actuen sobre
una superfície i que, ben mirat, no seria una mala definició
política, però, el centre no deixa de ser la ubicació física
d'alguns escons de l'hemicicle i, per extensió, així es denominen
les tendències polítiques ue se situen en una posició equidistant
de la dreta i de l'esquerra. La qüestió que cal esbrinar, lluny de
figures retòriques o teories impracticables, és si el centre
polític és un espai possible o, contràriament, no deixa de ser una
especulació. En la meva opinió, el centre polític és com el centre
de la terra, un lloc que existeix com a punt de referència, però
que mai ningú no ha vist i que és del tot inaccessible i
inhabitable.
El centre, en política, és l'equilibri impossible. Tal com es
planteja, el centre no és res i, si no és res, no existeix, si més
no en un pla real. Altra cosa és en la imaginació, on tot és
possible. Només una persona privada de passions i conviccions
podria practicar una política de centre. Podríem acceptar que,
excepcionalment, això fos possible a nivell individual, en una
persona d'una serenitat extrema, d'un equilibri emocional precís i
d'un sentit comú poc comú, o sigui d'una intel·ligència improbable,
però esperar d'un col·lectiu una actitud tan celestial, uniforme i
equilibrada, fóra una espera indefinida. Hom sap que els
col·lectius es mouen per interesos més o manco identificats i
aquests interessos han de coincidir amb els individuals. En altres
paraules, hom forma part d'un col·lectiu mentre els seus interessos
personals es vegin satisfets. En alguns casos aquesta satisfacció
prové d'aconseguir guanys socials, nacionals o, fins i tot, ideals
però massa sovint prové de profits més prosaics.
Crec, sincerament, que el centre exigeix la perfecció i la
perfecció humana no existeix. Voler ocupar el centre polític fóra
tan superbiós com voler situar-nos en el punt mitjà exacte entre el
bé i el mal, quan ni bé ni mal no tenen els límits clarament
definits i ambdós són part fonamental de nosaltres en dimensions i
proporcions variables. Més encara, bé i mal som nosaltres. Desitjar
l'equilibri en qualsevol aspecte de la vida és lloable, però cal
acceptar que estam a mercè dels nostres desequilibris,
contradiccions i interessos.
Un partit que practica una política de dretes, o d'esquerres,
tant se val, pot decidir autoanomenar-se de centre, però un canvi
de nom, de denominació no canvia la realitat, ni suposa un canvi
d'actitud, ni modifica substancialment els seus postulats ni les
seves accions. Podem decidir, entre tots, dir mul al cavall, i li
direm mul, però no per això deixarà de ser un cavall. En Franco
exigí que a la seva dictadura li diguéssim democràcia orgànica,
però mai no deixà de ser una dictadura. Orgànica sí que ho era, car
era susceptible de putrefacció.
En resum, crec que el centre polític és un espai teòric inventat
per especialistes comercials, espavilats venedors de conceptes
sense definició. I per acabar, existeix el centre de la terra? Sí,
però és impossible accedir-hi. Existeix el centre polític? No, però
és fàcil accedir-ho. Basta anar enlloc, sense ahar-hi.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.