El cas kurd

22/02/99 0:00

Ningú no podria negar que la informació plural i imparcial constitueix la primera premissa per tal que els ciutadans es puguin formar un judici d'opinió independent i sòlid. Però, des de l'àrea de joventut d'EU pensam que aquesta premissa queda massa voltes oblidada en els mitjans de comunicació i això fa que sovint es creïn arguments esbiaixats i climes favorables a interessos determinats. Segurament això ha passat amb la recent polèmica sobre els kurds, que parteix de dos fets diferenciats però que han coincidit en el temps: la intenció d'acollir el parlament kurd a l'exili per part del parlament basc i les protestes desfermades arreu d'Europa per la detenció del líder del PKK, Abdallah Ocalan. Sobre aquest segon fet fóra una obvietat solidaritzar-nos amb els manifestants kurds i criticar l'actuació dels governs americà, israelià i grec, però sí que voldríem fer algunes consideracions sobre la tan criticada assemblea kurda a celebrar a Gasteiz, consideracions que, creim, no s'haurien d'arraconar i que poden ajudar-nos a tots plegats a argumentar una mica millor les nostres opinions.

En primer lloc, quan els governs europeus i, en particular, l'espanyol, es posicionen a favor de l'estat turc, no cal oblidar que s'estan posicionant al costat d'un règim opressor i genocida. No per casualitat, el kurd representa amb més de 32 milions de persones, el poble més nombrós de la terra sense estat propi. Amb una llengua pròpia i una rica cultura de més de 5.000 anys d'antiguitat, el poble kurd és objecte d'una persecució i repressió sistemàtica pels quatre estats en què veu repartida la seva sobirania, amb la connivència del món occidental. Només en el Kurdistan turc, i segons l'associació de drets humans IIID, hi ha més de 10.000 presos polítics, més de 400 periodistes detinguts, prop de 1.500 denúncies de tortures, més de 300 publicacions confiscades i més de 100 associacions il·legalitzades. Així mateix, Amnistia Internacional, en el seu informe del 1996, reconeixia la mort provada de 60 turcs a mans del PKK (Certament, una organització armada, com l'estat turc), però també la tortura i l'assassinat d'almenys 50 detinguts kurds en les comissaries de la Policia turca. Quan dos bàndols lluiten obertament en un conflicte, no és sostenible l'acusació de «terrorista» només a un d'ells, independentment de la legitimitat d'aquesta lluita.

EU dóna suport a les aspiracions d'autodeterminació del PKE i insta totes les parts a caminar, sense dilació, cap a la tan ansiada Conferència Internacional de la Pau que pugui posar fi al sofriment de tantes persones. Pensem que si la informació que ens arriba ens fos presentada sempre així, més contrastada i amb una visió més àmplia de les coses, canviarien moltes de les opinions que es tenen no ja sobre el kurdistà, sinó també sobre el Sàhara, Kosovo, Irlanda, Còrsega, Txetxènia, Palestina, el Tíbet, Taiwan, el Timor oriental, el Québec, Galícia, el País Basc, els mateixos Països catalans i tants altres llocs i potser es deixaria de satanitzar sempre el nacionalisme petit, que només té la resistència com a arma, i de glorificar el nacionalisme imperialista, que disposa de totes les armes del poder per anorrear les minories.

Joventut d'Esquerra Unida de les Illes Balears