Els darrers mesos han estat intensos a les Illes Balears, sobretot pel que fa al debat territorial i a l'ansietat urbanitzadora que sembla no acabar-se. La conjuntura econòmica actual no afavoreix en absolut aquells que defensen arguments de caràcter ecologista i proteccionista, perquè els ritmes de compra i venda són forts i la construcció viu un dels moments més dolços de les darreres dècades. Per plantar cara d'una manera efectiva, i simbòlica alhora, a aquesta situació de predomini, sembla que les paraules i els gemecs no són suficients. El GOB està duent a terme una tasca de formació i de denúnica rellevant, i altres entitats cíviques han assumit un compromís ferm en defensa de la terra. A hores d'ara hi ha diversos col·lectius illencs que lluiten de manera positiva i racional en defensa de la preservació mediambiental de les Illes, i dia a dia augmenta la sensibilitat i el compromís popular en aquesta mateixa direcció. No obstant això, la temptació de vendre a externs no disminueix i el mercat es manté a un ritme preocupant. Molts mallorquins estan enganxats, com a venedors o constructors, a unes dependències amb un gran atractiu econòmic a curt termini. Tenint en compte aquest condicionant, hauríem de valorar encara amb més intensitat els gests d'aquells que compren terrenys a Mallorca, sense ànim de lucre, per dedicar-los a serveis altruistes i per evitar la depredació dels urbanitzadors. El projecte de jardí botànic de Selva podria ser un exemple per al futur.