L' Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat un informe
segons el qual aproximadament un terç (un de cada tres) dels
edificis d'oficines causen, per les deficiències de les seves
instal·lacions, malalties a les persones que hi treballen. Mals de
cap, visions defectuoses, constipats, fatiga mental, fins i tot
alguna depressió, vénen causats per aparells defectuosos d'aire
condicionat, per la pols i els àcars de les moquetes, per la mala
ventilació o fins i tot "això és de collita pròpia, però segur que
també" per algun disseny d'interiors d'aquests tan postmoderns que
s'han usat i que et fan aquella impressió de penetrar en una mena
de presó extraterrestre. Un de cada tres locals de feina són
catalogats, doncs, com a «edificis malalts». Ens hem tornat tan
decadents que ha arribat que els mateixos edificis se'ens
emmalalteixen?
Emmanuel Kant, un dels fars del pensament de la modernitat tota,
autor de la monumental Crítica de la raó pura i principal
fundador i profeta, juntament amb Descartes i Hegel, de la nostra
actual mentalitat, havia escrit, en tant que mestre de geografia
que fou durant quaranta anys dela seva vida, un tractat de
"diguem-ne" antropologia en el qual defensa la superioritat de la
raça blanca i es despatxa a gust amb un seguit de perles
grotesques. Sense anar més lluny, Kant sosté que els negres neixen
blancs, excepte pels genitals i el llombrígol que són tacats de
naixement: durant el mes posterior, la taca s'estén pertot arreu
del cos. Aquest escrit racista del geni de Könisberg, que faria
pujar els colors de la vergonya al rostre de la persona més
inculta, ha estat durant decennis pastura masturbatòria dels
erudits kantians; ara, però, veurà la llum pública en una traducció
francesa que està a punt de ser editada. Què en direm, de Kant,
després d'això?
El Deutsche Bank, primera potència bancària d'Europa, va
finançar el camp de concentració i extermini d'Auschwitz, incloses
les cambres de gas, en plena apoteosi dantesca de l'imperi nazi i
de l'holocaust jueu. Calvinistes com són, els directius de la seus
alemanya d'aquest monument al neoliberalisme "altrament dit
capitalisme salvatge" no han pogut reprimir la necessitat
d'anunciar el dolorós descobriment d'aquest passat i iniciar així
el difícil camí de l'expiació pública. Esforç estèril, perquè el
mal ja està consumat. El Deustche Banck, repetim-ho, és el banc més
important d'Europa i un dels puntals del Banc Central Europeu i de
la Unió Europea sencera. Tornem a mirar Kosovo i entonem un rèquiem
per a l'europeisme: qui té el coratge de confiar en un projecte
fonamental en una moneda que existeix sense ser palpable i en uns
antecedents d'assassinats de masses?
Totes tres notícies són verídiques, i apareixien en els diaris
de divendres passat. Els referents econòmics (que vol dir polítics)
cauen en el descrèdit, s'ensorren moralment els paradigmes
filosòfics, i els hàbitats quotidians es revelen com a clavegueres
malsanes i amenaçadores. Les set trompetes de Jericó? No,
senzillament, les notícies del diari d'un dia qualsevol de
1999.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.