Morts i vius
Les regnes de l'alegria, com les de la tristesa, són males de controlar. Quan es contempla, amb seny i cor net, l'accident quotidià i universal de la mort, és a dir, el fruit natural de la relació íntima entre l'amor i la vida, no és fàcil, com he dit, dominar la química desbocada del cos i la física impalpable de l'esperit. En José Luís Coll, el soci d'en Tip, volava pel cel de la pena infinita i deia: «Tot és mentida. És una broma. No l'hem cremat. No és mort. És aquí. És viu. No morirà mai. Ho sé cert!!» I plorava sense llàgrimes, com un angelot del desert. En Coll era el mort i en Tip era viu, més viu que mai... Idò!!
També a Opinió
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- Campanya d’ensabonada a la monarquia espanyola (espòiler: la pagam entre tots)
- Ha mort Francesc Moll i Marquès, fundador del GOB, hereu de Can Moll i editor compromès amb la llengua catalana
- [VÍDEO] Arran mostra l’acció contra la Conselleria i crema fotos de polítics i hotelers
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.