Intencionadament, he deixat passar dos dies, abans de comentar la mort de Tip. Volia llegir i escoltar el cant dels comentaristes que tant i tant el criticaren quan saberen que era fervorosament de dretes i aferrissadament espanyol de València, amb tota l'ànima. Les lloances han estat unànimes i, al marge del trist i ridícul costum universal de parlar bé de les persones quan ja són mortes, vull manifestar que, quan en Tip era viu i actuava, sempre vaig procurar aprendre la seva lliçó diària d'intel·ligència. L'absurd del seu humor és l'únic antídot, crec jo, contra la ineficàcia i el tedi del discurs polític habitual o vigent.